| Falchs: fulls de divulgació i recerca de la historia de Fals |
Presentació Fals o Falç? El grup d'estudi i divulgació de la historia del poble Unes pinzellades d'història Índex dels articles Índex de les cases i masos Acte de cloenda de la revista Falchs Objectiu complert Fotos acte de cloenda Presentació del llibre "Fals: les cases" Presentació del llibre "Fals: la història"
Aquesta publicació està pensada com un mitjà, poc pretensiós, per divulgar entre tots nosaltres la historia de Fals. No està previst que surti de manera regular,sinó que a mida que s'arreplegui prou informació sobre un tema determinat, es donarà a conèixer. Son uns fulls col·leccionables que, a la llarga, poden arribar a ser un llibre d'història de debò.
En principi, els Fulls 0 i 1 es faran arribar a totes les cases del poble i als socis de l'Associació Cultural Recreativa de Fals. A partir d'aquí la distribució es farà a partir d'una subscripció.
Per poder tirar endavant els Fulls caldrà molta constància per part nostra i la col·laboració de tanta gent com siguem capaços d'engrescar. Hi ha una tasca de recerca històrica que requereix uns certs coneixements i una gran dosi de paciència a l'hora d'interpretar els vells manuscrits que es troben en els arxius. Però a més a més d'aquesta feina, n'hi ha d'altres que requereixen, també, altres habilitats. Qualsevol mena de col·laboració és benvinguda, i una manera de fer-ho és posant-vos en contacte amb els membres del grup redactor de Falchs cada vegada que algú s'adoni d'alguna errada o inexactitud en els escrits. Així, es podran esmenar els errors i el treball s'anirà afinant.
Finalment, manifestem el desig que aquesta publicació sigui un element més per fer poble i aconseguir harmonia i bona convivència entre els habitants actuals, ja siguin nascuts aquí o vinguts de fora. I que la reflexió i el coneixement de la història i la cultura dels avantpassats en sigui el mitjà.
 | Fals o Falç? | |
Aquest es el títol d'un article que va publicar Albert Benet i Clarà el juny de 1980 a Regió7. El doctor Benet, de Sallent, ha estat un dels millors medievalistes del país. Ha recollit informació en els arxius més importants, sobretot al Fons de Sant Benet de Bages, que es troba a Montserrat. Comença l'article fent un recull de les denominacions més antigues del poble: Falcus (995), Falchs (1027), Falchos (1028), Falchos (1029), Falcs (1032), Falcs (1033), Falchos (1034), Falcs (1039), Falcs (1044), Falcus (1057).
Després desgrana una sèrie d'arguments demostrant que, a diferència de molts altres pobles de la comarca, el nom de Fals no deriva d'un antropònim, d'una persona anomenada Falcucio. En els documents apareix més d'un Falcucio, però cap d'ells té a veure amb el nostre poble.
Si el nom no deriva d'una persona, l'alternativa és que provingui d'algun element de la situació geogràfica o d'algun objecte o planta relacionada amb el lloc. Una hipòtesis sense confirmar, faria venir el nom de la userda o alfals. Una altra hipòtesis el faria provenir del nom llatí de la falç, l'eina de segar. En llatí, el plural de falx es falces, que difícilment s'hagués convertit en falchos.
Deixant de banda el tema de l'origen, l'article passa a discutir la grafia del mot, Fals o Falç. Des del punt de vista històric, el més correcte és derivar el nom actual de la forma primitiva Falchs, que és el Falcos llatí catalanitzat, la qual al llarg dels anys s'aniria convertint en Falcs i Fals. En el nostre parlar, és corrent que una "c" entre dues consonants no es pronunciï. Si s'admetés que el nom deriva de l'eina de segar, aleshores la forma ortogràficament correcta seria Falç, però té l'inconvenient afegit que faria desaparèixer el plural, una constant en totes les formes anteriors.
Els arguments a favor de la grafia Fals son doncs prou contundents en l'article de l'Albert Benet, que acabem de comentar. Ens permetem afegir-hi un parell de coses de collita pròpia. En més d'una vintena d'actes notarials de Manresa, compreses entre els anys 1290 i 1380, que hem tingut oportunitat de consultar, el nom del poble apareix sense excepció en la forma Falchs. Mentre que a finals del segle XVI, el nom ja s'escriu com ara. Faltaria veure el moment precís en que es va produir el canvi.
Vam escollir la forma arcaica Falchs per batejar els fulls que teniu a les mans, perquè ens va semblar interessant recuperar un nom que està a punt de complir els 1000 anys d'antiguitat.
| El grup d'estudi i divulgació de la historia del poble | |
Som una colla que tenim en comú la curiositat i el desig de saber més coses sobre la història del nostre poble, ja que fins ara s'hi troba ben poca cosa en els llibres. El grup és obert i qualsevol persona que comparteixi aquesta inquietud s'hi pot integrar. A més a més de la història del passat més allunyat, hi ha una altra història que ha estat viscuda per les persones més grans del poble i que, en no haver-hi constància escrita, s'està perdent dia a dia. Cada vegada que un avi es mor o una àvia va perdent la memòria, ens quedem orfes d'uns records i coneixements que mai més es podran recuperar. Per això, la colla d'amants de la història ens hem proposat recollir una part d'aquesta memòria col.lectiva, memòria que parla d'un món rural en via d'extinció, d'unes festes que ara ja no s'estilen, d'uns noms que estan a punt de perdre's per falta d'ús.
També tenim interès en recopilar fotografies, impresos o documents antics que es trobin a les cases. No es tracta pas que els particulars cedeixin aquest material, sinó solament inventariar-lo i saber on es troba per si es necessari fer-ne un estudi. Si un document o fotografia té un interès excepcional, sempre hi ha la possibilitat de copiar-lo amb els moderns mitjans informàtics.
És interessant que la recerca de la història no quedi com una activitat acadèmica reservada als experts. Per això tenim la voluntat de divulgar les nostres troballes, i de fer-ho en un llenguatge que entengui tothom. És amb aquesta finalitat que neixen els fulls de divulgació que porten la capçalera Falchs.
En resum, els objectius del grup d'estudi són els següents:
* Recollir testimonis orals de les persones més grans, que passaran a formar part d'un arxiu d'enregistraments sonors.
* Recopilar i inventariar fotografies que representin personatges o escenes de la vida del poble.
* Recopilar i inventariar la documentació escrita que es troba a les cases; actes notarials de compravenda, testaments, contractes de rabassa, etc.
* Recuperar i divulgar els antics topònims del terme; noms dels trossos, de les cases, localització de fonts, d'antics camins, etc.
* Elaborar una petita història de les cases de més de cent anys del terme, mitjançant la documentació facilitada pels particulars o trobada als arxius públics.
* Divulgar estudis sobre fets històrics, sobre la cultura, sobre l'activitat dels habitants del poble de Fals en els temps passats, ...
* Recopilar articles i treballs publicats que facin referència a Fals i establir contactes de col·laboració amb les persones o entitats que n'estudiïn la seva història.
| Unes pinzellades d'història | |
Encara que Fals és un poble petit, té una llarga història que es remunta a l'edat mitjana. Així ho demostren les dues torres cilíndriques, restes de l'antic castell de Fals, i que ara són el marc incomparable del Pessebre Vivent.
Quan la frontera dels comtats cristians va avançar cap a occident, les torres van perdre la seva funció defensiva i els masos de Fals van poder prosperar i expandir-se. Es va artigar boscos, tot obrint espais per destinar-los al sembrat i a la vinya. Era dificultós, perquè gairebé no hi havia animals i la feina es feia a mà. Algunes de les cases actuals ja existien al segle XIV, com per exemple, turre blancha (Torreblanca), monte conilo (Montconill) o turre cabrera (Jaumeandreu). El nom del poble s'escrivia Falchs.
Tot el terme era del senyor Duc de Cardona i tots els seus pobladors eren vassalls del senyor. Podien disposar lliurement de les terres, però havien de pagar-li delmes, censos i molts altres drets. Aquest domini es va acabar ara fa uns dos-cents anys.
La pesta i la guerra civil catalana van despoblar el terme el segle XV, però després el país es va recuperar amb més forca gràcies a l'emigració de gent del nord, que va ocupar els masos deshabitats i mig ensorrats.
A finals del XVIII les cases més fortes van patir la crisi i algunes d'elles van acabar en mans dels creditors. És el cas dels masos Bosch, Oller, Grau del Pubill, Torre Sagimona i Oliveres de Cantacorbs.
Fins al segle XIX Fals tenia ajuntament. Fou durant aquest segle que en una reorganització administrativa, el Govern va suprimir-lo i el poble es va ajuntar amb Fonollosa i Camps per formar un municipi únic.
La vinya es va anar expandint fins que es convertí en el conreu principal de les terres del terme. La població va augmentar, es van ampliar cases i se'n van fer de nova construcció. A partir de finals del segle XVIII, els amos del Tatger i Moncunill van vendre petits trossets als parcers, perquè poguessin construir-s'hi una caseta de pedra. Aquest és l'origen dels nuclis del Raval i de la Creu. Va arribar la fil·loxera i el poble es va quedar sense vinyes. Però va poder sobreviure la sotragada i aviat els pàmpols van tornar a verdejar als plans de Fals.
Les tensions socials que van provocar la Guerra Civil a Espanya també van ser presents en el nostre poble on, per sort, el conflicte no va tenir la virulència d'altres llocs. De tota manera, però, tres persones assassinades i l'església incendiada van ser algunes de les conseqüències més dramàtiques de la guerra. També hi va haver morts al front i represàlies cap als vençuts.
La destrucció per les flames de la totalitat de l'arxiu de la rectoria és un fet que dificulta molt la recerca de la història del poble. En els llibres sagramentals de les parròquies s'hi troben els noms i la relació de parentiu de la gent, i en els manuals hi ha informació sobre l'activitat econòmica del lloc.
Va arribar la crisi del sector del vi i els ceps van ser arrencats per deixar pas als cereals. Les explotacions dels petits pagesos sense terra pròpia eren difícils de mantenir, i la majoria d'aquests es van integrar en una cooperativa. La transformació no va ser planera del tot i va generar alguns conflictes. Fa uns vint-i cinc anys, unes inquietuds que van calar fort en el jovent del poble van fer possible la creació de l'Associació Cultural i realitzacions tant importants com el Casal i l'organització del Pessebre. Tot això, però, és història contemporània i ja tindrem ocasió de parlar-ne en aquests Fulls...
EDICIÓ: Grup de divulgació de la historia de Fals, Associació Cultural Recreativa de Fals
COL·LABORACIÓ: Ajuntament de Fonollosa, Cooperativa UMAC, Arxiu Comarcal de Manresa
| Acte de cloenda de la revista Falchs | |
El dissabte 18 d'abril de 2009 a les nou del vespre al Casal de Fals es va fer l'acte de cloenda de la revista Falchs.
Fa cinc anys que es va presentar el Grup d'Estudi i Divulgació de la Història del poble, això ha comportat tenir a l'abast més de cinquanta revistes on hem anat trobant les arrels del nostre poble, i de tots els endevinaments que han anat forjant la realitat que ens toca viure.
Pot semblar que això s'acaba, però no, ja que segurament queda molt per fer. Ara primer de tot, veure si de tot aquest material se n'edita un llibre ... o dos. Serà bo que puguem parlar d'aquest tema i d'altres coses.
PROGRAMA DE L'ACTE:
A les nou, presentació de la proposta del llibre i balanç del recull de totes les revistes presentades.
Va cloure l'acte el Sr. Joan Badia, director general d'innovació del departament d'educació de la Generalitat de Catalunya
A continuació:
Lectura sobre "La llegenda del Comte Arnau" de Josep M. de Segarra, amb l' adaptació de Joan Maragall, a càrrec del grup de teatre l'Acr de Fals
Concert a càrrec de l' orquestra juvenil de l'Escola de Fonollosa.
I per acabar es va fer un sopar a peu dret per a tots els assistents.
| Objectiu complert | |
El dia de sant Jordi de 2004 es va presentar públicament el Grup d'Estudi i Divulgació de la Història del Poble i es va lliurar el primer número de la revista FALCHS. El Grup s'havia constituït com una secció autònoma de l'Associació Cultural Recreativa de Fals, que li donava cobertura legal i suport logístic.
En el número 0 de la revista s'enumeraven els objectius del Grup, que eren bàsicament la recerca històrica en l'àmbit de Fals i la divulgació dels resultats d'una manera entenedora, per tal que les persones del poble adquirissin consciència dels seus orígens comuns. Altres objectius eren donar valor al patrimoni cultural i arquitectònic a través del coneixement d'aquest, recuperar topònims i formes d'expressió oblidades o a punt de ser-ne, i obrir el mitjà a la participació d'estudiosos interessats en el tema de Fals.
La majoria de les intencions s'han pogut portar a terme; s'ha publicat la història de totes les cases velles del terme i bastants articles sobre aspectes variats de la història antiga i contemporània del poble, s'ha donat a conèixer el patrimoni, la qual cosa ha despertat un creixent interès per protegir-lo, i s'han publicat en la revista alguns treballs d'historiadors de renom.
L'aspecte econòmic ha resultat positiu gràcies a la fidelitat dels 120 subscriptors i a les ajudes econòmiques de l'Ajuntament de Fonollosa, l'Arxiu Comarcal del Bages, l'Associació Cultural Recreativa de Fals, la Cooperativa de Fals, i a la Caixa d'Estalvis del Penedès. A tots ells volem manifestar el nostre agraïment.
També volem agrair de tot cor l'ajuda de les innumerables persones que ens han facilitat informacions, material gràfic i documents, eines imprescindibles per la nostra recerca. La llista dels informants seria tant llarga, i el perill d'oblidar-nos-en d'algun tant gran, que hem optat per no esmentar-ne cap en particular.
| Presentació del llibre "Fals: les cases" | |
Zenobita Edicions, per encàrrec de l'Ajuntament de Fonollosa, acaba de publicar el llibre "Fals: les cases". Es tracta d'una recopilació feta per Ernest Molins dels articles apareguts a la revista FALCHS sobre les cases i masos de l'antic terme de Fals. Els textos s'han actualitzat i ampliat, i s'han esmenat les errades detectades.
La presentació de la història dels quinze masos d'origen medieval i les noranta-tres cases aixecades durant els segles XVIII i XIX es fa d'acord amb un criteri geogràfic, agrupant-les en deu àrees segons la seva situació. Cada apartat ve precedit d'un plànol i una breu descripció de la zona.
En la ressenya de cada casa s'hi inclou un arbre geneològic de les famílies que hi han viscut i algunes fotografies. És una obra de consulta obligada per a totes les persones interessades en el tema de Fals.
El llibre té un format de 21x30 cm, consta de 336 pàgines i està imprès en color. L'edició és acurada i ha estat preparada per l'editorial Zenobita, especialitzada en publicacions d'història local.
 | |
