| Presentació del llibre "Fals: les cases" |
 | Presentació del llibre | |
Amics i amigues de Fals
Senyores i senyors
Bona nit a tothom
És per a mi una gran alegria estar aquí aquesta nit en aquest marc incomparable de les Torres de Fals local per fer la presentació del llibre Fals, les cases d'Ernest Molins Roca i editat per l'Ajuntament de Fonollosa.
No sé fins a quin punt soc la persona més indicada per fer-ne la presentació però ja que l'Ernest m'ho ha demanat intentaré sortir-ne el més bé possible.
Els meus primers records del poble de Fals es remunten a quan jo era un infant. Cada dilluns venien a casa meva, que era a la plaça de Sant Domènec, els de la Torra a portar els ous, deixaven les cistelles mentre feien encàrrecs o anaven al mercat setmanal que es feia a la Cerveseria i al passeig. I cap al migdia tornaven a buscar els paquets i a córrer cuita marxaven ja que el cotxe del Pau sortia del començament de la carretera de Cardona i no esperava a ningú.
Quan devia tenir set o vuit anys vaig venir uns dies a la Torra. Quins records em venen a la memòria!
Llevar-se i sentir els galls com cantaven, esmorzar, voltar per l'hort i la bassa i poder portar el dinar al migdia al tros als homes que estaven treballant, anar amb carro amb el Joan o el Ramon que feien anar els dos cavalls -quin luxe!- al trot per camins i corriols, la bassa, la migdiada amb aquell silenci sepulcral que semblava que el temps s'havia parat i no se sentia cap soroll com a molt el lladruc d'algun gos, el berenar, passar el rosari amb la Teresa i les seves filles, el sopar i a la nit sentir un soroll sec a la porta, una veu i la Teresa baixar i obrir la porta a la parella de guàrdies civils que feien la ronda i no sé que deien del maquis que jo no sabia que era i que em feien una por terrible.
I el diumenge anar al Grau a missa de dotze i alguna vegada anar a primera hora del matí a la missa de les Torres de Fals que era molt, molt lluny o així em semblava.
Anys després he vingut o he passat pel poble moltes vegades però un altre rècord que em ve a la memòria quan penso en Fals és un dia fred d'un hivern qualsevol. A la tarda després d'un bon dinar agafar el cotxe i venir en família a veure el pessebre Vivent de les Torres de Fals.
I veure i viure com un poble, una comunitat s'ajunta, s'agermana, deixa les obligacions personals per fer un espectacle impressionant en un marc incomparable i que té un gran prestigi a nivell del nostre país com ho demostra els diferents premis que heu obtingut. Però suposo que no heu vingut per sentir els meus rècords i històries personals.
Però tot el que us he explicat fins ara em serveix per destacar dues paraules: memòria i col·lectivitat.
Un llibre d'història com el que presentem avui serveix per preservar la memòria d'un col·lectiu. Per a molts el llibre us servirà per recordar fets, històries personals o familiars que heu viscut o heu sentit explicar els pares o padrins moltes vegades al costat de la llar de foc, per als més joves el llibre us ha de servir per conèixer fets de la història del vostre poble que heu sentit a vegades o potser ni tan sols n'havíeu sentit a parlar. Tant per a uns com pels altres el llibre ha de servir per conèixer la vostra identitat i els vostres orígens per que com s'ha dit moltes vegades qui perd els orígens perd la identitat. I en un món tan global on els fets que passen a l'altra punta del món els sabem al moment sembla que a vegades els fets locals no sigui importants quan són els que ens defineixen com a comunitat i col·lectivitat.
Pensa global i actual de forma local.
Per tant preservar la memòria és un fet vital per a totes les comunitats si volen continuar vives.
Aquesta és la segona paraula que vull destacar, el sentit de comunitat. Si la família és la primera unitat de socialització, ja que és a la família on aprenem a conviure i viure, el poble, el barri o la ciutat és la segona unitat de relació i convivència.
És en el poble o el barri on establim lligalls de convivència, d'amistat, de complicitat. La nostra cultura és una cultura oberta que quan fa festa té necessitat d'exterioritzar-la al carrer, a la plaça o en un espai tancat però sempre en col·lectivitat. La presentació d'aquest llibre és un motiu de goig per a l'autor, l'Ernest, evidentment, per a l'ajuntament, per als que han col·laborat però també per a tothom, és a dir per a tota la col·lectivitat de Fals.
El poble de Fals a través de diferents fets com la cooperativa, el pessebre, les festes o altres fets ha demostrat moltes vegades aquest sentit de col·lectivitat.
La història d'un poble serveix per conèixer i reforçar el sentit de comunitat.
I anem a comentar el llibre.
La gènesi del llibre es remunta a fa uns cinc anys quan un grup de Fals es va proposar recuperar la història local. Per això es va treballar amb la documentació de les cases i es van fer entrevistes a la gent més gran del poble. De nou veiem la idea de memòria i col·lectivitat que us deia al començament.
El fruit de totes aquestes recerques va ser l'edició d'una revista batejada amb el nom de Falchs, segons la forma en que apareixia el nom en els documents de l'època medieval. Aquesta revista es va publicar amb periodicitat mensual des de 2005 fins a l'abril del 2009.
A la revista hi podíem trobar la història de les cases i masies i la història política, social i econòmica de la comunitat així com elements del patrimoni arquitectònic i cultural del poble.
El llibre que es presenta avui és una revisió i ampliació de la història de les diverses cases.
Per buscar el passat que se'ns fa present l'Ernest ha treballat el Registre de la propietat, la Comptaduria d'Hipoteques, l'Arxiu Municipal de Fonollosa, el Registre Civil, documentació familiar de moltes cases, l'Arxiu Comarcal del Bages on ha remenat més de 1.232 manuals i també, de forma puntual, els arxius comarcals de Cervera, Igualada i la Corona d'Aragó a més dels arxius de Castelltallat, Rajadell, Sant Mateu i l'episcopal de Vic.
L'Ernest com un monjo medieval, la seva llarga blanca ens ho recorda, s'ha passat hores i hores i dies i dies a l'arxiu de Manresa remenant, llegint i llegint, escrivint el que li deien documents escrits fa anys i panys. Amb una paciència digne d'un asceta hi ha deixat part de la seva vista per interpretar i llegir uns documents escrits amb lletra la majoria de vegades molt difícil de llegir i en un català antic o en llatí.
La suma de tot plegat queda sintetitzada en la publicació del llibre Fals, les cases, un llibre de 332 pàgines que s'ha estructurat al voltant del terme de Fals. El terme de Fals apareix documentat el 995 i fins que es van abolir els drets senyorials ara fa uns cent cinquanta anys el poble va ser sempre un domini dels Cardona.
En la reorganització municipal de 1850 l'estat va ajuntar els pobles de Fonollosa, Fals i Camps per formar un ajuntament únic. Però des d'aleshores cada nucli conservava i conserva diria jo la seva pròpia personalitat.
El marc geogràfic que comprèn aquest estudi és l'antic terme de Fals. Per fer més fàcil la localització de cada mas i per veure com el territori presenta semblances i diferencies considerables l'autor l'ha dividit seguint criteris geogràfics.
S'han establert deu espais geogràfics concrets:
1. El Pla de Montconill on es descriuen nou cases des del Mas Pla de la Vila fins al Mas Monconill. L'altiplà fa referència a una muntanya de conills i ja surt citat aquest nom al segle X.En total s'han analitzat i estudiat quinze masos d'origen medieval i noranta tres cases aixecades durant l'expansió de la vinya i que fan un total de 108 cases. Què deu n'hi do! El llibre s'estructura a partir d'aquests deu espais geogràfics. En primer lloc trobem un mapa de l'espai geogràfic que s'esmenta. En aquest mapa s'han localitzat totes les masies que es descriuen, un text introductori i després les fitxes de cada casa.
2. La riera de Fontanet amb la descripció de vuit cases com el mas Boixeda i el seu molí fins a Cal Tòrrec. El moli situat a l'encreuament dels camins va ser durant molts anys un punt de relació i centre de l'activitat econòmica i social de les masies del poble.
3. L'altiplà de Sant Andreu amb la fitxa de vuit masos i cases des del Sant Andreu fins a cal Colilles. El nom ve de l'ermita dedicada a Sant Andreu.
4. La vall del bosc on s'analitzen dotze cases, des del mas Oliveres de la Costa i Mas Bosc fins a Cal Tico Nou i Cal Tico Vell entre altres. La major part de les cases foren establiments de parcers a finals del segle XVIII.
5. El raval de la Creu amb vuit cases com Cal Tei, Cal Bardissa o Cal Cinto per citar-ne algunes i que foren establiments de parcers per a conrear la vinya que a Fals ocupava grans extensions.
6. El Grau que deu el seu nom a l'ermita de Santa Maria del Grau documentada al segle XI. Hi havia quatre grans masos, Vila, Grau, Grauet i Morroliu que van establir-hi parcers per conrear vinya amb onze cases com Ca la Gardela, Cal Canonge o Cal Xamal.
7. El raval d'Oliveres que es un agrupament d'unes vint cases que formen una estructura urbana. Aquestes cases les van fer rabassaires que s'hi van establir al segle XVIII i XIX per treballar la vinya com Cal Canyol, Cal Pinsà, Cal Cisteller o Cal Gaietano.
8. El torrent de Cantacorbs amb onze cases on destaca el mas de Cantacaorbs, avui Oliveres del Pla i documentat des del segle XI fins Ca la Filomena, Cal Mosquit, Cal Felip o cal Xic entre altres
9. El Pla de Fals amb dotze cases. El nom és molt antic ja que al segle X hi ha un document on apareix Plano de Falchs. Hi trobem cases com el Mas Torre Segimona, la meva torre de petit, el mas Massana, Can Saldes o el Mas Gabriela entre altres.
10. La vall de Torreblanca o la part baixa de la riera de Fals on destaquen els masos d'Aguileres (ara Campserver), Torreblanca (ara Oms) i Solà (ara Torreblanca) a més de Can Guinard i Can Vicenç
Cada fitxa comença amb el document més antic que s'ha trobat i segueix després l'evolució de la casa des d'un punt de vista cronològic fins arribar a l'actualitat.
Es destaquen els fets més importants que ha passat a la propietat, els canvis de mans, algun arbre genealògic de la família, quan s'ha trobat, alguna tradició com el costum de fer esquellots de la Rosa quan es va casar amb el vidu Joan del mas Lledó (ara Serra), les criades i dides del mas Montconill; els mossos, criats i masovers del mas Boixeda, la pèrdua de patrimoni d'alguns masos, els canvis de masovers d'algunes cases al llarg dels anys; canvis de noms, vendes i empenyoraments, les fassines, el moli i el pou de glaç del mas Massana, les carlinades, la guerra civil entre molts altres aspectes.
Cada fitxa va acompanyada de fotografies actuals, algunes fotografies d'abans, alguna pintura o gravat, en alguns casos documents de diferents èpoques, detalls de parts de la casa com llindes amb l'any de construcció, premses, piques d'oli, tines, etc. Cada fitxa va acompanyada de fotografies actuals, algunes fotografies d'abans, alguna pintura o gravat, en alguns casos documents de diferents èpoques, detalls de parts de la casa com llindes amb l'any de construcció, premses, piques d'oli, tines, etc.
En resum una història que molt pocs pobles de Catalunya tenen. Teniu un llibre on veureu reflectida la història dels vostres avantpassats o dels estadants que hi van viure abans que la vostra família. Gaudiu-ne i de passada aprofiteu per tafanejar una mica la història de la casa veïna o la d'aquella altra que deien que... o diuen que... ja se saps tots som una mica xafarders!
Felicito de nou a l'Ernest per la molt bona feina feta, a l'ajuntament, a tota la gent que ha intervingut en aquest llibre i finalment a tot el poble de Fals perquè gaudiu amb el llibre i conegueu més bé el vostre poble perquè no oblideu que
Moltes gràcies
MANRESA, 27 de juny de 2009
Francesc Comas Closas
 | |
