El Ball de l'Almorratxa o Morratxa

El tradicional Ball de l'Almorratxa es balla - juntament amb el Ball de Cascavells i les Corrandes de Fals - en l'Aplec del Grau, a l'esplanada de les Alzines del Grau, al so d'una Cobla, que acaba la ballada amb una audició de Sardanes per a tots els assistents.

Segons la gent gran de Fals, aquesta dansa és molt antiga. En trobem referència en el Diccionari de la Dansa, dels Entremesos i dels Instruments de Música i Sonadors, realitzat per Francesc Pujol i Joan Amades i publicat l'any 1936, que diu concretament: El nom de Ball de la Morratxa [...] A Grauet de Fals rebia aquest nom una mena de Ballet de Déu, amb la tonada típica d'aquest ball al Pla de Bages.

El símbol característic del ball i que és el que li dóna el nom, l'almorratxa o morratxa, està documentada a principis del segle XV i amb una diversitat de noms, segons la comarca. És un petit recipient de vidre, de cos ventrut com un càntir, però amb un broc gros central en lloc de nansa, i quatre galets o brocs prims al voltant del gros: s'omplen, en general, amb aigua d'olor (aigua-ros o aigua amb essències de roses) i s'adornen amb flors i penjarolls de cintes de colors. N'hi ha de conservades en museus i col·leccions particulars, en vidres de variats colors, policromades i esmaltades que tenen un veritable mèrit artístic.

Les almorratxes són una mena d'atribut de les Majorales del Roser i d'altres confraries, i dels capdansers de diverses danses, els quals les utilitzen per a ruixar amb el seu contingut els espectadors, per això portar l'almorratxa, en una dansa, té un sentit de superioritat i equival a una distinció.

A Fals, el Ball de l'Almorratxa és ballat per una parella sola que, generalment i quasi cada any, és la que es casarà durant el proper any. Antigament, les dues cases encarregades de la festa, eren les que hi aportaven els balladors, una hi aportava el noi i l'altra la noia. Si una de les cases no tenia la noia la buscava en una parenta o cosina. També havia estat ballat, antigament, per la filla de la Majorala major i l'administrador de la festa.

L'almorratxa, que es guarda des de fa molts anys a l'ermita del Grau (i antigament s'havia guardat a Can Masana),la porta el noi i en un moment determinat de la dansa la dóna a la noia. Al finalitzar el ball, els balladors fan un recorregut pel públic assistent, ruixant, amb la colònia de l'almorratxa, els mocadors dels assistents que ho volen.

Seguidament la parella que la va ballar l'any anterior posa les cintes amb els noms dels balladors a l'almorratxa. Aquest gest vindria a simbolitzar i representaria l'acte de traspàs de càrrecs, seguint l'antiga manera que es feia en les confraries.

Cal remarcar que, contràriament a altres indrets on també es balla, a Fals l'almorratxa no s'ha trencat mai. A Fals, aquest ball, dins una connotació de festa, també té una expressió d'anunci de noces, malgrat no coneixem cap altre cas que tingui aquesta finalitat, en els indrets on es balla. És una expressió de goig per a la parella que el balla i una manera de distinció envers altres parelles del poble, doncs tots dos o almenys un ha de ser de Fals.

Una primera partitura trobada, en versió manuscrita per a piano, porta el títol de Ballet de Déu, amb una harmonització de R. Suñé Font, datada a Mollet l'any 1959. A l'any 1979, Frederic Gaude i Pardillos va realitzar una recopilació molt explicativa del què havia estat i com s'havia de ballar l'anomenat Ballet de Déu o Ball de l'Almorratxa de Fals. En aquest document fa el mateix per les Corrandes i el Ball de Cascavells.

La partitura, en compàs ternari, consta d'una introducció en moviment Moderato i una segona part que és el Ball pròpiament dit, en moviment Allegro, amb un caràcter elegant i majestuós.

La coreografia de la dansa està formada per: a) Passeig del noi, fins arribar davant la noia, evolucions i salutació; b) La noia accepta el noi i ambdós formant parella fan el passeig; i també intervenen els punts típics de les danses: Punt de Galop de cortesia, punteig, saltats, etc.

El vestuari que feien servir els balladors era el que tenien de "mudar", cadascú es portava el seu. Fa uns anys es va fer un elegant vestuari de dia de festa que es passa, cada any, als balladors.

Tradicionalment, i en molts indrets de Catalunya, aquest ball el trobem relacionat amb la Mare de Déu del Roser; a Fals, per tots els elements que l'envolten, podem constatar que segurament també seria així.

L'Associació Cultural i Recreativa de Fals és l'encarregada de tenir cura de la festa, és la que amb molta delicadesa guarda el vestuari fins la propera celebració, i és la responsable de fer assajar la coreografia del ball a la nova parella balladora.

Font: Falchs: fulls de divulgació i recerca de la historia de Fals

Web Ànima de dansa de Frederic Gaude Viñas