El grup de teatre dels Carlins de Manresa
presenta la comèdia
Un matrimoni de Boston
de David Mamet
Quan vaig llegir per primer cop "Un Matrimoni de Boston" de David Mamet, em va semblar una comèdia brillant, intel·ligent i deliciosament divertida. Però després vaig recordar haver llegit en algun lloc: "amb Mamet res no és el que sembla". Aquesta obra no hauria estat considerada una obra mestra si només fos una comèdia brillant, intel·ligent i deliciosament divertida.
La vaig tornar a llegir moltes vegades més. Efectivament, sota la disfressa de vodevil decimonònic hi ha una obra excepcional d'un dels grans autors contemporanis.
Aparentment es tracta d'un divertiment al voltant del títol de l'obra. L'expressió "Un Matrimoni de Boston" era un eufemisme sorgit a finals del segle XIX als EEUU per referir-se a una relació entre dues dones. (L'expressió segurament va propagar-se arran de la publicació de "les bostonianes" d'Henry James.)
Però el tema de la relació lèsbica o de l'homosexualitat no és transcendent a l'obra. L'objectiu de Mamet no és fer-ne bandera.
|
"Un Matrimoni de Boston" és una comèdia d'insinuacions sobre la veritat i les aparences, sobre allò que amaga el llenguatge i revela el comportament, sobre complicitats i contradiccions, sobre hipocresies i crueltats. Manifesta problemes de poder, de classe, de xenofòbies, d'amors, de desamors, de soledats i d'obsessions, i ho fa amb una agudesa i una contundència en els diàlegs - tal vegada caòtics - on s'hi descobreix un món lúdic de fingiments, sarcasmes, cinismes, retrets, venjances i mentides, entre dues persones confuses (dos egos implacables) que veuen deteriorada la seva relació i, més enllà d'això, l'objectiu de la seva existència.
En definitiva un treball desafiant i immens per dues actrius arrodonit pel contrapunt exòtic i rutilant d'una criada - barreja d'impertinència i ingenuïtat - que mereix un esment destacable. |
 |
En aquest joc d'identificacions i complicitats hem volgut fer-ne partícip al públic trencant, de tant en tant i de forma també insinuada, els convencionalismes de la distància, amb la voluntat que tot plegat no passi desapercebut a la mirada contemporània.
Ha sigut un esforç pertorbador i fascinant al mateix temps. Entendre-ho per poder-ho fer entendre, gaudir-ne perquè en gaudiu. Almenys així ho esperem.
Joan Torrens
|
| | | |
|---|
| ANNA | | Fina Tapias | | CLAIRE | | Àngels Torrens | | CRIADA | | Meritxell Costa | |
| | | |
|---|
| Disseny programa | | Alex Gómez | | Maquillatge | | Mireia Tapias | | Disseny vestuari i complements escenogràfics | | Dolors Baró | | Realització vestuari | | Anna Grau | | Perruquera i estilista | | Dolors Tatjer | | Escenografia i il·luminació | | Joan Torrens | | Realització escenografia | | eMPie | | Col·laboració escenogràfica | | Tapisseria Piqué | | Maquinaria escènica | | Ramon Cabra
Joan Domènech
Àlex Gómez | | Suport Tècnic | | Ignasi Rius | | Regidora | | Silvia Ruiz |
|
