| El seté camió |
| Dissabte dia 11 de setembre a les 10 de la nit |
|---|
XERRADA COL-LOQUI amb el títol "El seté camió " a carrec de Assumpta Montellà Assumpta Montellà, l'autora de "La maternitat d'Elna", ens descobreix en aquest apassionant llibre d'investigació la història dels tresors que l'agònica República de Negrín va intentar salvar de la desfeta, a través del mite del setè camió, barreja de llegenda i realitat, que encara avui continua viu a la memòria dels empordanesos.  Durant la Guerra Civil el govern de la República tenia una gran preocupació sobre què fer amb les diferents obres d'art que tenien en els seus museus. Els continus bombardejos sobre Madrid no discriminaven a l'hora de llançar els projectils, van caure diverses bombes sobre el museu del Prado (a pesar dels diferents convenis internacionals que ho protegien i al fet d'estar degudament senyalitzat). És per això que en un primer moment aquestes obres d'art van ser guardades en diversos soterranis cuirassats de la ciutat. Quan el Govern decideix traslladar-se a València adopta la polèmica decisió de dur després tots els quadres i les diferents confiscacions que s'havien fet a través de la Caixa de Reparacions (obres pictòriques de col·leccionistes, joies ....). En un primer moment es guarden a Cartagena però Negrín veient ja la possibilitat cada vegada més real de perdre la Guerra adopta una decisió polèmica, traslladar-los de forma definitiva a un lloc proper a la frontera francesa. El lloc triat és Mina Canta, a La Vajol, una mina de talc del pirineu català molt propera a França. Negrín la expropia i ordena començar les obres, es construïx un edifici just davant l'entrada amb murs de gran grossor i amb el suficient camuflatge com per a evitar l'aviació italiana i alemanya, dintre de la mina es crea una càmera cuirassada i blindada. Durant els mesos següents la gent de la comarca veu amb estupor com comencen a arribar camions i tots semblen dirigir-se a la Mina. Negrín dota a la zona d'una gran protecció, envia als seus homes més qualificats, part dels dits 100.000 homes de Negrín (cos especial de Carabiners) que impedeixen el pas en 2 quilòmetres a la rodona de la mina. A la fi de 1938 principis del 39 la Guerra està perduda, una de les preocupacions del Govern és salvaguardar el seu patrimoni històric, després de moltes batalles diplomàtiques amb els diferents governs europeus (provocades pel pacte de no intervenció) s'arriba a l'acord de traslladar aquestes obres a França perquè després siguin dutes a Ginebra. A principis de Febrer s'inicia l'operació, una nit entre el 12 i el 14 d'aquest mes 7 camions surten de La Vajol amb rumb a Lles i Petrus (dos pobles francesos fronterers) però només 6 arriben i s'obre l'especulació sobre la destinació del setè. Gent de la zona assegura que aquest camió va ser trobat posteriorment i que molts veïns van començar a florir econòmicament de forma inexplicable, uns altres asseguren que aquest camió mai va existir però que al ser un pas fronterer en aquesta zona es podien trobar diversos tresors guardats (els gendarmes francesos de la frontera no deixaven passar res als exiliats republicans). La versió oficial és que el tinent Blasi al veure que no podien passar amb el camió, pels incessants bombardejos i l'aglomeració d'exiliats en els passos habituals, va decidir que tot el que portaven fora carregat en rucs i així arribar a la frontera.  |
 |  |  |  |  |
 |  |  |  |  |
 |  |  |  |  |
 |  |
