Dona i cadira

El grup de teatre de l'ACR de FALS presenta l'obra dramàtica

Dona i cadira

adaptació de la novel·la de Pilar Doucastella
dramatitzada per Francesc Parcerisas i Lluís Tuneu



Dona i cadira ens convida a llegir en veu alta el diari de la Lluïsa. Una dona de 68 anys que pateix els principis de la malaltia d'Alzheimer, que amb por de perdre els seus records decideix escriure'ls en una llibreta. Aquesta és la seva lluita i la de moltes persones que viuen la mateixa experiència. Per no fer-se vella abans d'hora.

Una novel-la que reconstrueix la vida d'una dona sensible i intel-ligent en un moment que comenca a sentir-se indefensa.

Ara viu al carrer de la Mel, però la llibreta es va omplint amb l'evocació tendre del món de pagès, on ella va néixer.

"No és veritat que el temps ho esborra tot, el temps no esborra res..."

"M'adono que a mesura que passen els anys, els estius semblen els mateixos, però el temps canvia la fortalesa de la gent"

"Cada vegada recordo més els de casa... i aquella manera de treballar..."

REPARTIMENT

	LLUÏSA		Anna Planas
	NARRADORA		Rosa Xavier
	JOSEP		Josep Centelles
	JÚLIA		Imma Boladeres
	PEIXATERA		Teresa Boladeres

VEUS

Lluís Tuneu, Pere Tomasa, Francesc Parcerisas, Lluís Gavaldà, Pilar Braquets, Maria Pons, Pura Bailo, Isabel Galobart i Mònica Soler.

EQUIP TÈCNIC

	LLUM		Josep Serra
	VEUS		Josep Curt
	VESTUARI I DECORACIÓ		Rosa Solé
	CONTROL DE SÒ		Joan Grau
	PERRUQUERIA I MAQUILLATGE		Paquita Puigdellívol
	REGIDORS D'OBRA		Lluís Tuneu Isabel Galobart
	MUNTATGE FOTOGRÀFIC		Toni Arnau
	MUNTATGE MUSICAL		Lluís Gavaldà

	DIRECCIÓ		Francesc Parcerisas

     

                                                                                                                                                               

Representacions
2009       2010       2011      

Premis

Lloc	Premi
Sant Feliu de Codines	3a. premi actriu principal: Anna Planas 1a. premi actriu de repartiment: Rosa Xavier
Canet de Mar	1er. premi actriu principal: Anna Planas 3er. premi de direcció 3er. premi de grup Premi especial a la millor obra en català
St. Joan de Vilatorrada	1er. premi actriu principal: Anna Planas Premi Votació Popular Nominació de millor obra Nominació de premi a la direcció

Resum de l'obra

La temàtica de la novel·la és sobre la malaltia de l'Alzehimer (no podia ser de més actualitat) tant sols la dificultat tècnica de l'obra per portar·la al teatre ens feia molt insuperable el projecte.

Però tenint clar que aquesta es la linea actual del grup de teatre, ens posarem mans a l'obra (mai tant ven dit), i varem fer l'adaptació a teatre de l'esmentada obra "Dona i cadira", amb la supervisió de l'autora. L'adaptació a estat molt acurada en mantenir l'esperit de la novel·la, sobretot per la temàtica tant punyent com actual com és la malaltia de l'Alzehimer.

L'estructura del seu desenvolupament, parteix d'una escenografía molt mínima només amb una taula, una cadira i un silló. I és a partir de que algú que arriba a la sala i veu la presentació (que no és res més que una reflexió de la protagonista) que s'adona que alguna cosa no rutlla en la seva ment, que aquest algú (diguem la narradora) puja a l'escenari, deixa el seu xal damunt la taula i comenga a buscar, fins a trobar una llibreta amagada sota el coixí de la cadira, i inicia la lectura i al adonar·se que es una llibreta on la Lluïsa (la persona malalta) diu que escriurà la seva vida i que allò l'ajudarà a desorientar la mort, veu que aquella llibreta por esser molt interessant i es dirigeix a un racó de l'escenari per continuar la lectura. A partir d'aquí la imaginació, la lectura en veu alta de la narradora, es fa visible, i amb aquell lligam personal que introduíem en la imaginació quan llegim i vestim el personatges de qualsevol novel·la en la nostra ment, la protagonista, la Lluïsa, es posa el xal que la narradora ha deixat al damunt de la taula i amb aquest fil conductor es va fent realitat el que la narradora llegeix, i el que recorda la Lluïsa, les accions, les veus dels personatges absents, i fent visibles els presents, en Josep el seu home, la seva filla la Julia, i altres, recordant tots els moments passats a pagès, la seva casa de la ciutat, les festes, les feines del camp, la nevada a la ciutat, etc. Tot aixó amb les imatges que ella recorda i que es fan visibles al públic projectades a l'escenari.

Imatges elaboradas en acurat treball de recerca. El projecte de la posada amb escena de l'obra, a més a més de l'adaptació de la novel·la al teatre, també s'ha treballat tots els aspectes de l'obra des de la decoració, al vestuari, el so, les veus de la memòria, la música i les fotografíes dels seus records.

Tal com esmentat tècnicament el muntatge de l'obra comporta unes gravacions acurades acompanyades de sons il·lustratius, d'un muntatge de llums que es transmuten continuament, i de la música que acompanya en els moments claus de l'obra.

"Dona i cadira" no es una obra de teatre convencional, es la novel·la de Pilar Duocastella i que ens convida a llegir en veu alta el diari de la Lluïsa, i amb aquesta pausada lectura serem capaços de veure la seva persona, el seu marit en Josep o la seva filla Júlia. El que ella diu, recorda i escriu amb una llibreta, a partir del moment que es dona compte que la malaltia li esta ennuvolant la seva ment, i que li fa dir coses que mai hauria imaginat.

Es endinsar·se en aquest món tant proper, tan real, massa habitual entre nosaltres i que colpeja a qui ho pateix i qui viu al seu costat.

Treball que tracta sobre l'anàlisi del llibre "Dona i cadira" escrit per Pilar Duocastella. En ell tractem uns punts a seguir. Analitzem els personatges, els temps, el llenguage... Aquest llibre té 182 pàgines està dividit en apartats.

Patrocina: Obra Social Caixa Sabadell

Atorgament Premis Caixa Sabadell 2009