Segona etapa

Tot just arribat a aquest poble de Fals, allà pel mes d'octubre de l'any 1957, se'm presenta, sortint de Missa, un grup de joves i em diu: que podrem fer comèdia, com fèiem amb l'altre mossèn?. I tant que sí, els vaig respondre.

Jo no tenia cap experiència de teatre, ni n'havia fet mai, n'hi n'havia dirigit. Amb aquest bagatge varem començar la segona etapa d'aquest grup il·lusionat.

Venia de Sant Pere de Torelló on estava de vicari i on havia vist assajar i representar 'El port de les boires' de Tàpies i Vendrell, pel grup del Centre Parroquial i vaig imitar-ne el director en els trets principals: repartiment de papers segons el caràcter i condicions de l'actor, vocalitzar bé, intensitat de veu segons el moment, actitud i gest. És per això que varem començar amb aquesta obra, l'única que coneixia.

Era un grup molt disciplinat que acceptava totes les indicacions. Ens hi divertíem molt, generalment acabàvem els assajos rient, fins i tot en els moments més dramàtics, però el dia de la representació, tot el grup es concentrava i et donava alguna sorpresa, com la d'una actriu que segons el paper havia de simular plorar, i plorés de debò.

No recordo totes les obres que varem representar, en citaré només algunes: 'El port de les boires', 'Una història qualsevol', 'Passaport per l'eternitat', 'La Muralla', etc.

Ara vull recordar i fer presents tres actors: Florenci Terrades, de cal Llirach, que en 'El port de les boires' representava el paper de Pierre, l'amo de l'hostal del port; Alfred Boladeras, de la Gardela, en el paper de l'André, el capellà obrer; i en Joan Grau, de cal Tinai, el primer intèrpret de Gastón.

Aquests tres, ja no són aquí amb nosaltres, són als escenaris celestials i eterns, descrits pel dramaturg Dante, en la seva obra: 'La Divina Comèdia'.

Us demano per a ells, una pregària i un silenci.

Ramon Boixader