Pessebre Vivent del Bages a les Torres de Fals 2018/2019

El pessebre correspon a la tradició cristiana de les celebracions de Nadal. És la representació del naixement i la infantesa de Jesús i del seu entorn familiar, geogràfic i social, en uns paisatges de la llunyana Palestina de l'època romana.

L'entorn social de la família jueva pobra és materialitza en tres escenes: el portal de Betlem, un lloc de naixement poc habitual, una mena d'estable amb els corresponents habitants, el bou i la mula.

La segona escena, la casa taller del pare, fuster de Natzaret. La tercera escena, la mare, que mentre resava dins de casa, l'àngel li diu que tindrà un Nen.

Llocs de poble de secà, on l´aigua és un bé escàs i la seva escomesa a les fonts, les basses per a regar, les sínies i els safareigs és també font de trobades i converses.

Les feines i distraccions de la pagesia i el pasturatge: l'home que llaura, la dona que fila i el brau caçador que sempre vigila, com diu la cançó. Els ramats d´ovelles que els pastors apleguen de nit dins de coves mentre ells sopen al caliu del foc i l'àngel els hi anuncia que ha nascut el Nen Jesús. Els músics i balladors dels casaments, el sacerdot del temple que casa als pares i rep l'Infant Jesús quan és adolescent.

Els rituals socials que fan esdevenir als infants membres d'una comunitat s'expressen amb l'acceptació dels regals per la família del nadó. El pare i la mare de Jesús reben agraïts el què els duu la gent senzilla: llenyataires, pageses, pastors i traginers, que porten llurs presents a mà o a cavall d'un ruc, com feixos de llenya, uns quants ous, una gallina, un conill, o bé formatge i també mel i mató. Els més enginyosos i amants de la música li faran una flauta, un simbomba o uns platerets.

Els tres Reis d'Orient homes savis de terres llunyanes que seguint l'estrella arribaran amb els seus camells i patges i portaran al Nen Jesús regals de molt valor material i simbòlic, dins de tres capsetes fetes expressament pels artesans orientals, i li lliuraran or, encens i mirra.

La representació del pessebre se sol fer sobre una fusta plana, més o menys gran segons l'espai disponible de la casa, d'alguns caus, llars d'avis o de l'església. Les figuretes que representen els personatges són de fang o de plàstic i surten de les capses cada desembre des de Santa Llúcia fins a la Candelera (a primers de febrer). Les solen posar i moure la canalla de cada casa sobre paisatges mediterranis de muntanya mitjana.

Les muntanyes són de suro, els rius i les basses de paper de plata, les pastures de molsa tendra i els alzinars de fulles de garric. Les terres de conreu són de terra fina, on hi ha plantades branquetes de timó com a oliveres i tronquets com a vinyes. Al costat hi ha les masies amb el pou i els galliners. De cada masia en surt un caminet i algun s'ajuntarà amb un de més ample que passarà per sobre el riu amb un pont suro; però tots els camins van al portal de Betlem on s'esperen ben quiets el Nen Jesús i els seus pares Josep i Maria mentre els àngels canten.

Al Pessebre vivent de les Torres de Fals són les persones vives les que representen les figures en un espai mediterrani perfecte: amb les seves atzavares, figueres de moro i magraners de veritat i que ens acompanyen pels camins ben traçats al costat dels boixos i dels llentiscles.

Fer el Pessebre és una experiència personal, de participació comunitària, carregada de valors de bondat i de saviesa. Significa la recerca de la figuració adequada per cada personatge: vestir-se per ser pastor, llenyataire, sacerdot o soldat romà o bé bugadera, filadora, aiguadera o pagesa. Cal alhora cercar i portar les eines o atuells que facin creïble l'ambient de cada espai: els corrals per les ovelles, la bugada neta i estesa en un lloc assolellat, els menjars que es corresponguin als àpats, l'armament i l'uniforme militar dels soldats romans, segons el seu escalafó, que protegeixen les torres mil·lenàries, testimonis encara vius de la frontera sud de la Catalunya Vella.

Aquest Pessebre vivent demostra la persistència d'una tradició nadalenca d'arrels mediterrànies que els membres de l'Associació Cultural i Recreativa de Fals mantenen ben altament i generosa, amb una gran capacitat d'organització i esforç per a vèncer el fred de les tardes i vespres gelats, bo i tensant el gest per a esdevenir figures immòbils quan l'escalfor i el caliu han quedat a les seves cases del pla de Fals o del ravals.

Tots plegats són unes dues-centes cinquanta persones de Fals, Rajadell i altres pobles del Bages que aturen el temps per una llarga estona i retrocedeixen a la recerca d'altres vides. Són figures humanes que contemplen un món sovint inhòspit com la fugida a Egipte per part de la família de Jesús, perseguida per ordre del govern, i també la pèrdua dels innocents, els fillets petits de moltes famílies jueves assassinats pels soldats que es mouen entre les ombres.

Cada hivern, i ja en fa quaranta, es renova la il·lusió de les persones figurants que a les Torres de Fals exposen el món de pagès, ple de sensibilitat i austeritat, com una alternança de llums i ombres dels capvespres, mentre l'olor de boix i de molsa, amb la remor dels saltants d'aigua cap a la riera de Fonollosa seran la continuació de la vida de l'endemà; així doncs com cada Nadal el Pessebre uneix allò que és efímer amb el que és perdurable.

Que per molts anys pugueu fer i gaudir del PESSEBRE VIVENT DE LES TORRES DE FALS!

Agnès Torras i Casas
Pedagoga