| Història local |
El Castell de Fals ja comença a sortir en documents a partir de l'any 995. I no és fins l'any 1029 que no trobem el nom de Fonollosa; és en aquest any en què el vescomte de Cardona dóna a Santa Cecília de Montserrat unes altres terres de la zona de l'actual Castelltallat (temes que són entre Cancis (Camps) i Fenuusa (Fonollosa)
A partir del S.IX, aquests territoris s'omplen de població nova, i estan sota poder dels castells de Castelltallat i Fals, que eren 'pobles' que depenien del senyor del castell de Cardona.
El castell de Fals estava molt ben col·locat (entre el camí d'abans que anava de Barcelona a Cardona) amb les torres que encara es mantenen, i era molt important.
L'església actual de Fals es diu Sant Vicenç, per honor al monestir de Cardona, perquè els senyors de Fals es relacionaven i feien donatius amb Cardona. Era una relació que va fer que en alguns moments, Fals, controlés terres de la Molosa i Prades (que eren dels de Cardona però els les deixaven dominar).
Els senyors de Fals van fundar l'església de Sana Maria de Caselles (que era per sota de l'església de l'Estany, relacionada amb Santa Cecília de Montserrat). Era una església consagrada l'any 1235 pel bisbe de Vic, Bernat Calbó, i tenia moltes possessions: 16 masos i altres béns, 1 cementiri i monjos (un paborde i 2 canonges que eren els amos de tot això). Aquesta església va perdre poder a partir del S.XV, quan van marxar els monjos i va anar a parar a mans del bisbat de Vic. L'any 1885 va ser venuda a una persona. Les relacions d'amos i senyors de Montserrat amb les terres de Fonolllosa, Camps i Fals es mantenen en època senyorial amb variacions. Però a partir del S.XVII-XVIII comencen a sortir famílies i masos (cases-terres) d'aquestes mateixes terres que es fan riqueses i fortes. A Fonollosa apareixen masos com Carol, la Vall i Cal Closa amb riquesa. Cal Closa era la més important, amb moltes terres, i molts territoris del voltant, que li permet ser molts anys cap de l'alcaldia (batllia) local.
A Camps hi ha els poders dels Bastardes, Junyent, Sampere, Bacardit i Can Coma (aquesta era al Centre del poble, al costat de l'església, amb força econòmica, amb terres i rabassaires al seu poder i amb el paper de ser l'hostal de la zona, el lloc de trobada de festes i per atraure la gent que anava de Manresa a Calaf). Fals era la zona més discreta de nous poders emergents; cal destacar el cas del Grau i Can Serra.
Al S.XVIII es pateix la guerra de successió per la relació d'aquestes terres amb el Castell de Cardona (implicat en el conflicte). La gent de Fonollosa, Camps i Fals lluiten contra els borbons i creen alguna tropa de lluita que no desfan i els comporta presó (com Bacardit de Camps).
Després de la guerra de successió, els territoris es divideixen d'una altra manera (en corregiments). Fals, Fonollosa i Camps queden sota poder de Cervera i no pas de Manresa com passava abans. També es canviarà la dependència religiosa; Fonollosa i Camps sota Prats de Rei i Fals depenia de l'església Manresa. Totes, però, sota el poder general del Bisbat de Vic.
És una zona molt mal comunicada, pocs camins i en mal estat. Les terres són pedroses i seques poc aptes per conrear (tot i que la població es dedica a l'agricultura) amb poca productivitat de cereals (blat, ordi, civada). També cultivaven la vinya (fent aiguardent) venent-lo i el cànem (fet servir per fer-se roba per ells mateixos).
La gent també treballava als boscos (fer llengua per vendre o per al propi consum), fent carbó vegetal dels roures (que a Fals han anat desapareixent).
La ramaderia era, majoritàriament, animals de càrrega i tir, a part d'animal oví en grans masies.
L'any 1800 comença amb la guerra del Francès, després amb les guerres carlines i la crisi al camp català general a la vinya, la fil·loxera. Serà molt important la influència del carlisme a la zona de Fals, Fonollosa i Camps, tots al seu favor, fins i tot allotjant el carí Tristany al mas Junyent de Camps.
En l'agricultura, aquestes zones augmenten els cereals i la vinya (tot i els mals que havia portat la fil·loxera). Moltes terres s'escampen de vinyes i ceps que fan menys greu el fet que el cereal no era prou bo. Però això cau quan l'any 1894 torna una plaga que fa perdre aquest circuit econòmic que s'havia aconseguit a la zona.
Vol dir que davant aquesta crisi, el s. XX canvia el sentit del marc agrícola i es passa a un monocultiu de cereals i a la plantació de l'oliver (per aprofitar aquelles terres que abans eren plenes de vinyes). D'aquesta manera, amb els camps de cereals, comencen a proliferar els molins per fer farina i aliment dels porcs, també sorgits per l'engreix. Aquesta crisi en l'economia afectarà diferent a cada poble; Fals i Fonollosa té la resposta en un dur enfrontament entre els grans propietaris (rics) i els petits. A Camps, que podia tenir més facilitat per tenir cultius, molts treballadors dependents del seu treball a la terra-rabassaires-veien com en unes poques mans hi havia totes les terres. Això volia dir que les grans famílies propietàries controlaven l'ajuntament (des del 1931 al 1934, any en què el poder de l'esquerra obté 5 dels 7 escons).
Però aquest poder de l'esquerra dura poc i es torna el poder als terratinents. Serà el juliol del 1936 quan tornaran les esquerres a vèncer. En el període revolucionari es van propiar (prendre) les riqueses de l'església i dels més rics de la zona. Després d'aquests conflictes i de la guerra civil (196-139), l'economia va agafant el rumb d'abans més l'augment de la indústria en terres veïnes que fa créixer l'etapa de migracions (la gent marxa dels pobles per anar a treballar en altres sectors). Camps perd 2 de cada 3 habitants.
En la ramaderia és on hi ha més canvis; desapareixen els ramats ovins i apareixen les granges (porcs) en els anys 1950-60, gallines, conills, pollastres, etc, que eren per la mateixa gent i per vendre. El punt econòmic més destacat és la instal·lació, els anys 60, de la fàbrica tèxtil a Fonollosa, amb la plantilla formada per la població dels tres pobles. Aquesta indústria ha permès créixer el poble i el seu nucli, amb noves botigues, tallers, empreses de construcció, perforacions d'aigua, etc. El camp, alhora, ha augmentat el seu equipament amb nova maquinària per a l'exploració del camp (s'han creat cooperatives a Camps i Fals per poder pagar els materials).
La població activa, doncs, davant aquests canvis pateix un canvi d'orientació: 1975 de 312 persones treballadores, fan treball agrícola un 49,4%, un 37% a la indústria, 22,4% al treball, construcció, etc.
En la política, amb la democràcia arribada, també es fa un canvi. En les primeres eleccions municipals s'escullen els representants a partir de les assembles de veïns dels tres pobles. Són els mateixos que guanyen les segones eleccions i els encarregats de fer obres diferents; xarxes d'aigua potable, un nou ajuntament, una pista poliesportiva, pavimentació dels carrers centrals de Fonollosa, etc. A més, s'instal·la una xarxa de serveis bàsics (metge, escombraries, etc), manté ajudes a les entitats dels pobles i està relacionat amb l'agrupació escolar comarcal de Fonollosa (amb escolars de sis pobles del voltant).
Les associacions són importants després del franquisme a cada poble, sobretot a Fals en primer lloc, seguit per Fonollosa i Camps. Són agrupacions creades per promocionar les seves festes i tradicions i fer noves activitats culturals per mantenir-ne la flama de poble.
Més informació: Revista Falchs
 |  |
