Dissabte 27 de juliol de 2013 a les vuit del vespre

Actes Commemoratius del Mil·lenari Documental de les Torres de Fals FESTA DEL MIL·LENARI Amb representació teatralitzada dels fets narrats en el document històric. Sopar Medieval, jocs, danses, música... (Us podeu apuntar al telèfon 938368565 fins el 22-7-13) NOTES L'Acte Oficial i les conferències s'escauen totes en dissabte. L'horari per tots els actes serà a les 8 de la tarda. Desprès de cada conferència hi haurà una actuació musical. Tots els actes s'acabaran amb un refrigeri. Coincidint amb la celebració dels actes, està programada una exposició de fotografies de les Torres de Fals dels fotògrafs Montse Solanelles i Abel Serra US HI ESPEREM! Comissió Organitzadora del Mil·lenari de les Torres de Fals

TRADUCCIÓ JUDICI FALS
1013, 1 d'agost

Declaració de la vescomtessa Engonça (d'Osona-Cardona) davant el comte Ramon (de Barcelona) en contra de la decisió dels jutges Wifré i Olivà de Granera a partir de la reclamació del bisbe Borrell (de Vic) perquè la vescomtessa no pogués deixar en herència als seus fills el castell de Fals, ja que, segons Borrell, és propietat de l'església de sant Pere de Vic, per via del testament de l'anterior bisbe, Arnulf. La declaració d'Engonça i els testimonis aportats al·leguen que la vescomtessa tenia dret a la propietat el castell de Fals, perquè feia més de trenta anys que el seu marit, el vescomte Ramon, en continuació del germà d'aquest, el vescomte Ermemir, el tenia en alou. Davant d'aquesta reclamació, el jutge Wifré dóna la raó a la vescomtessa, reconeixent la seva propietat del castell de Fals per llei, i així ho accepta el bisbe Borrell.

Així va respondre la vescomtessa Engonça a les sentències que van fallar aquests senyors, el jutge Wifré i Oliva de Granera. I així va al·legar la vescomtessa a favor seu i dels seus fills davant el senyor Ramon, comte per gràcia de Déu, i de la comtessa Ermessenda, la seva esposa, en presència de molts bonshomes que al capdavall del document signaran, a partir de la reclamació del bisbe Borrell (de Vic), el qual sol·licitava i demanava a la mencionada vescomtessa i als seus fills el castell que diuen Fals amb les seves pertinences i adjacents que li pertoquen, dient o afirmant el bisbe Borrell) que la vescomtessa i els seus fills ho havien d'entregar a l'església de San Pere (de Vic), per via del bisbe difunt Arnulf, ja que aquell Arnulf, en el seu testament, va deixar tota la seva herència a l'església de San Pere de Vic; respecte a això, i en contra de la mencionada sentència, la vescomtessa, en nom seu i dels seus fills, dels quals actuava com a tutora, va respondre:

De cap manera, senyor (comte Ramon), el bisbe difunt Arnulf va poder deixar en herència a dita església l'esmentat castell ni les seves pertinences ni límits o adjacents, perquè el difunt vescomte Ermemir el tenia en el seu propi alou i va donar (en herència) l'esmentat castell de Fals al vescomte Ramon, marit meu, (que era) el seu germà, amb els seus termes i adjacents, amb sortides i entrades, i tot el que pertoca o deu pertocar a aquell castell, tant rústic com urbà, segons consta. I entre tots dos (vescomtes germans) el van tenir en possessió durant més de trenta anys com alou propi, excepte durant el temps que el difunt Arnulf va estar pres en captiveri (dels sarraïns).

I així és com està escrit. A la sentència judicial esmentada es van afegir els testimonis següents:

Nosaltres, com a testimonis, donem testimoni, en nom de Déu, trino i ú, sobre l'altar de Sant Joan de l'església de Vic, que, tal com afirma la mencionada vescomtessa, hem vist que el dit castell de Fals ha estat tingut i posseït pel vescomte Ermemir i desprès pel seu germà Ramon durant més de trenta anys, segons ha està escrit abans, amb totes les seves possessions, termes i pertinences.

Així doncs, jo, el levita i jutge Guifré, que he dirigit aquesta causa, he entès suficientment el problema, aplicant en aquella sentència la llei que diu: "allò que algú posseeix durant trenta anys sense interrupció de temps, de cap manera pot admetre recurs de ser requerit (en propietat per un altre)". I per això, consigno i confirmo allò que han declarat abans els testimonis sobre el dit castell i les seves pertinences i que han tingut en propietat la vescomtessa i els seus fills, per tal que per sempre hi consti el seu títol de propietat i ningú dubti d'aquest nombre de trenta anys.

I jo, el bisbe Borrell, he rebut els testimonis esmentats, que han testimoniat per jurament, i per això abandono (la reclamació) perquè mai més ni jo mateix ni cap dels meus successors la torni a repetir ni cap persona l'intenti infringir, i qui ho faci, tornarà a repetir tot el que ha succeït i persistirà en la condemna que conté la llei sobre la transacció per trenta anys i que ha estat copiada just abans d'aquesta declaració meva.

Han estat fetes copies de seguritat el dia 1 d'agost de l'any 18 des què Robert va iniciar el reialme dels francs.

Vídeo resumit de l'acte

Fotos festa medieval Torres de Fals