1.- Sortida de la plaça de l'Església, puntualment a les 8 hores del matí.
2.- Al setembre les caminades es faran els dimarts, ja que els dimecres
es comencen les activitats al Casal.
3.- Com a cloenda de les caminades, el dimarts 29 de setembre, un any més, s'ha organitzat
un dinar a les Torres de Fals. Es sortirà de la plaça de l'església a les 11 del matí.
Per fer el dinar, hauríem de saber quantes persones serem, per això
agrairíem confirmeu assistència abans del dia 26 d'agost a:
Joan Clotet: Telf. 93.836.8169
Valentí Vila: Telf. 93.836.8120
|
|
El conjunt arqueològic de Sant Amanç de Viladés està integrat per una vil·la d'època romana, un assentament alt-medieval i les restes d'època ibèrica. Tot el jaciment està situat en la vessant sud d'un serrat, travessat per la carretera C-25, en el tram que va de Rajadell a Calaf i divideix el conjunt en dues parts: Nord i Sud.
La importancia de la vil·la romana de Rajadell s'entén per la presència d'una via romana que unia les terres del sector de Manresa amb les de Calaf i Prats de Rei (antic municipi romà de Sigarra). L'itinerari d'aquesta via devia seguir forçosament molt de prop la riera de Rajadell al seu pas per la vil·la romana. El pas per aquest indret és el més adequat per desplaçar-se entre la comarca del Bages i la de l'Anoia.
Pel que fa a l'època medieval, no podem oblidar la connexió que ha de tenir la presència de la vil·la tardo-imperial amb la posterior edificació de l'església de Sant Amanç, situada al costat del mas de Can Viladés i documentada el 1027 com Sant Amanz. Les restes d'edificacions medievals sobreposades a algunes estructures clàssiques tornen a parlar una vegada més de la idoneïtat d'aquest lloc de pas per a l'establiment humà.
Malgrat que ja al 1794 va ser trobada una làpida sepulcral romana per la zona, la localització del jaciment es produí l'any 1993.
L'any 1995 el projecte de construcció de l'Eix Transversal de Catalunya reaprofitava aquest tram de carretera i afectava de ple al jaciment, la qual cosa va motivar la intervenció arqueològica.
La vil·la romana de Sant Amanç es trobava edificada sobre terrasses modificades amb la finalitat d'assentar-hi les construccions. L'aspecte que ara té el jaciment es correspon amb la planta del Baix Imperi. Actualment la carretera travessa el jaciment romà i divideix en dos sectors les restes de la vil·la romana. El sector Nord es correspon amb la zona residencial o pars urbana, d'estructura allargada, on es localitzen les habitacions nobles i el conjunt de termes. El sector Sud es troba en un terreny mes planer i era destinat a la zona industrial i de treball (pars rústica). A la banda sud s'observa la successió de construccions del període medieval edificades sobre les més antigues.
El conjunt de cambres nobles s'obria al Sud, mitjançant unes portes avui desaparegudes. La comunicació entre les dues terrasses es feia mitjançant una escala de pedra.
A l'extrem occidental de la vil·la s'ubiquen uns banys, caracteritzats per diferents espais climatitzats, amb àrees d'aigua calenta, tèbia i freda amb el forn per escalfar el conjunt.
El cos principal de la zona residencial el formen tres estances, una de les quals conservava un mosaic policrom. Aquestes estances es troben decorades amb estucs blanquinosos i en un cas amb pintura mural de molt bona qualitat.
Del mosaic policrom, realitzat amb la tècnica d'opus musivum, se'n conserva una mica més de la meitat. L'original es troba al Museu Comarcal de Manresa i a l'Ajuntament de Rajadell se'n pot veure la reproducció d'una part. El conjunt de motius decoratius representen elements vegetals, animals i elements geomètrics.
Una de les parts més ben conservados és l'escalinata que separa el corredor i les cambres nobles amb les habitacions. Aquestes habitacions es trobaven a| costat d'un conjunt termal, L'existència d'una escala permet plantejar la possibilitat d'un pis superior per damunt de les habitacions climatitzades.
L'element principal de la zona de treball era un gran lacus (dipòsit) rectangular envoltat d'una canalització de desguàs i amb dipòsits més petits. La funció d'aquests dipósits era la producción de vi.
Informació facilitada per Albert Martín
i Arqueociència Serveis Culturals, SL
2009
