Fou poeta, autor teatral i promotor cultural. De grans inquietuds polítiques, milità en diferents organitzacions nacionalistes com Nosaltres Sols! o Estat Català, participant dels fets del sis d'octubre o arribant a col·laborar amb Lluís Companys durant la guerra civil espanyola creant el Comitè de la Salut Pública, organisme que intentava resoldres les penúries entre els infants i la gent gran.

Després d'aquesta continua el seu activisme militant al Front Nacional de Catalunya i va fer d'enllaç a l'exterior amb Pompeu Fabra i Pau Casals. A causa de la persecució policíaca, a partir de 1956 s'establí a Andorra, i promogué espectacles de teatre popular com el Pessebre Vivent d'Engordany o el Retaule de Sant Ermengol.

És l'autor de l'assaig històric-patriòtic "Destí i missió de Catalunya i Occitània", dels reculls de poemes "Única amor" (1945) i "Petita vall" (1946), dels estudis "La vella Andorra vista per Mossèn Cinto" (1959), "Isabel Güell i López de Sentmenat" i "Procés i projecció de l'obra de Josep Sebastià Pons" (1983). El 1990 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Bibliografia
J. Reniu i Calvet, Esteve Albert i Corp: esbòs biogràfic, Dosrius, Ajuntament de Dosrius, 1999.