Presentació Reflexió Resum Grup de Teatre Història Grup de Teatre Segona etapa Història del teatre a Fals Relació de guardons obtinguts Concurs de teatre "Pobles de Camps, Fals i Fonollosa" Obres en circuit: Dona i cadira Ens trobarem ... a l'apartament El jardí dels hostes	Premi Arlequí de Teatre 2007

www.concursteatre.tk

Del no res, de la foscor, a voltes en sorgeixen llums. Llums que poden guiar en el camí, llums que poden referir històries, llums que poden representar imatges, llums que poden emocionar, llums que poden celebrar. D'una llavor plantada amb molta cura en una terra adobada i disposada a fer-la germinar, en va sortir un esplèndid plançó, que ben aviat es va anar fent gran.

Gràcies a la voluntat i l'esforç d'unes persones que estimaven el que feien i feien per que estimaven, aquell plançó, no va parar d'anar agafant cada cop més grandària, fent-se necessari trasplantar-lo diverses vegades, per donar més espai, més relleu, més dignitat.

En el decurs del temps, el plançó, va haver d'aguantar fortes sotragades, superar dificultats de tota mena, incomprensió, i fins i tot alguna empenta..., però res no el va poder vèncer, i amb el pas dels anys es va convertir amb l'arbre que coneixem avui.

Un arbre gran, arrelat profundament a la terra que es lliurada, un arbre amb múltiples branques, que han donat, encara donen, i hem de vetllar que donin en el futur, els fruits que serveixen d'aliment a una part important del moviment cultural del poble de Fals.

L'arbre, que com ja deveu endevinar, es el Grup de Teatre de I'A.C.R. de Fals, ha fet cinquanta anys des que va ser plantat a l'escola del Molí de Boixeda, trasplantat a la Parròquia i finalment assentat al Casal de Fals.

D'aquella llavor que va anar creixent, amb engrescament i participació, que va estendre les seves branques i al cap de poc temps, va començar a donar els primers fruits, n'han gaudit, n'han aprés i n'han format part, moltes persones al llarg de tots aquests anys.

Aixi, avui, es just que donem el nostre reconeixement a tot hom que ha fet possible, d'una forma o altre aquesta realitat, per tots els que hi van ser i avui no ens poden acompanyar, per tots els que hi han estat, pels que hi son ara, i fins i tot pels que hi seran en el futur.

Brindem per tots ells, per tots nosaltres, i per que el Grup de Teatre de l'ACR de Fals pugui continuar endavant amb les llums, les voluntats, que guien el seu camí en el futur.

	Presentació

Tenia cinc anys i escaig, només teníem l'era per jugar a pilota o a la setmana... o a la rutlla o poca cosa més, però alguna cosa va succeir que a poc a poc, varem poder descobrir altres activitats: caramelles, alguna excursió... i una vegada a l'any o dues, anàvem a la Sala Tinai, i sèiem als bancs de davant de tot, gronxàvem els peus impacients, mentre vèiem gent que es bellugava darrera unes cortines que traspuaven la claror, un teló fet de sacs de polpa tenyits de vermell. Vèiem com la sala s'anava omplint i a l'altra costat de la paret les vaques feien moure les cadenes que les subjectaven i sentíem el seu ròssec a tocar. Vèiem que la cortina s'apartava un xic i l'apuntador s'instal.lava al seu lloc, estava apunt de començar, quiets, bocabadats, vèiem l'obra. Era molt difícil que a l'edat que tenia pogués copçar massa coses, algunes de les més significatives, aquells moments més rellevants o alguna acció més sorprenent, però estava segur que allò que estava succeint era important. Important en molts àmbits, i només tenia ganes de créixer per poder participar- hi. Acompanyava moltes vegades els actors a les actuacions, que feien a altres pobles, i als catorze anys, em van donar un paperet i feia d'apuntador.

L'evolució de les èpoques i obres ho heu trobat aquí al llibre, hi va haver de tot i de tots colors, entrebancs i problemes, descoratjament i sotracs que la mateixa vida et proporciona, com la mort de l'ànima del grup en aquells moments, en Florenci Terrades. No cal dir que va costar rescabalar-se d'aquest fet. L'arribada d'en Lluis Solernou hi ajudaria i poc a poc es va animar altre vegada el grup. Aleshores vindrien 'Els Pastorets'. I a l'any següent, ja fa trenta anys, s'iniciava el Pessebre Vivent. Seria en els anys següents, coincidint amb la construcció del Casal, que es va consolidar un grup de persones i les obres dirigides primer per en Lluis Solernou i després conjuntament amb ell i més endavant per mi mateix, es va anar desgranant sovint , amb temàtica molt variada, sortint a altres poblacions a representar-les i participant també en concursos de teatre amb notable èxit. Això també ens va animar a muntar el Concurs de teatre Poble de Fals, i que es va fer durant cinc edicions.

No cal dir, que la moguda d'actuacions i obres portada en aquest anys, va ocasionar un cert esgotament i després del 40è. aniversari, vaig demanar agafar-me un respir i ajudar igualment en altres feines, mantenir-me més al marge de les actuacions. L'activitat es va relaxar i un grup de persones, conjuntament, van dirigir i interpretar una obra amb força èxit, però a poc a poc es va anar apagant l'activitat fins quedar totalment adormida.

No podia ser. Em sabia greu que el teatre, que representava tant pel poble de Fals, estigués tan temps adormit i calia trobar la forma per despertar de cop i amb ganes. Després de molt rumiar i intentar, varem trobar la formula adient: muntar una cosa diferent, el teatre-novel.la, una obra en capítols que al mateix temps cadascun d'ells tingués una temàtica que donava peu a un col.loqui-xerrada posterior. Es va fer una primera entrega de quatre capítols i després varem afegir-ne tres més. Donat l'èxit obtingut, més de trenta actors de totes les edats van fer gaudir al públic que sempre va omplir el Casal.

Després vindria una nova experiència: Antígona, a les alzines del Grau, descobrint un altre espai idoni per a les nits d'estiu; després una obra còmica, i coincidint amb els 50 anys, una adaptació pròpia de la novel.la de Pilar Duocastella: El jardí dels hostes

Amb això vull dir que els grups de teatre amateur, donades les possibilitats i proximitat del teatre professional, només ens queda el repte de la màxima superació personal per oferir el producte, així com la imaginació per fer coses diferents dels grups professionals.

Tanmateix, és important que el teatre continuï, i que continuï viu a Fals i a tot arreu. El nostre poble no seria el mateix sense aquests 50 anys de Teatre que avui celebrem. Cal que tots continuem posant-hi el nostre esforç per sumar anys i realitats. El Teatre és un treball de conjunt, treball que es veu a l'escenari, i també de les mans que entre cortines i en altres tasques el fan possible. Cal agrair a totes les mans anònimes que el fan i l'han fet possible.

Francesc Parcerisas Junyent
Director del Grup de Teatre de L'ACR de Fals

	Resum Grup de Teatre

Entre els anys 1936 i 1941, un grup de joves dirigits per Lluís Lloret Muns va representar diverses obres de teatre en els locals dels pobles de la zona (Fals, Rajadell, Fonollosa, Camps, Castellfollit del Boix, Copons i Maians). Tenim referència de que les obres que es van presentar (gràcies a la bona memòria de Lluis Ballonga Colom) van ser les següents: Remochs, La muralla, Una història qualsevol, Una noia per casar, Cebes al cap. Així doncs, podem considerar que els actors Jesús Vilá Perramon, Lluis Calvet Pujol, Josep Serra Serra, Josep Planas Boladeras, Casimiro Estany Tomasa, Alfredo Boladeras Moncunill, Marcelino Fontanet Boladeras, Lluis Ballonga Colom i Magi Moncunill Tomasa són els veritables precursors de la història del teatre a Fals.

També tenim coneixement que el dia 17 de març de 1957, a l'escola del Molí de Boixeda i guiats de la mà per la seva jove mestra Anita Ribó Picas, ja es va fer la pre-estrena de l'obra i el sainet que figura en la història de les obres realitzades, sent aquesta la primera llavor que després començaria a créixer de la mà dels mossens i dels alumnes més grans de l'escola.

Segons un programa editat l'any 1957 per la Joventut Parroquial de Sant Vicenç de Fals, sabem que el dia 16 de juny es presentà per primera vegada el Grup Escènic dels joves de la Parròquia. En el local d'espectacles del Raval, ofereixen el drama en tres actes original de Lluís Rossic: 'Terres enllà', i el sainet: 'Per no entendre el castellà'. No podem deixar passar l'ocasió per retre un merescut homenatge als iniciadors d'un llarg trajecte teatral que ha perdurat, amb algunes interrupcions, fins als nostres dies: Florenci Terrades, Josep Terrades, Concepció Comas, Alfred Boladeras, Joan Grau, Joan Clotet, Vicenç Guitart, Valentí Vila, Josep Grau i Valentí Grau, tots ells sota la direcció de Jaume Fornols, aleshores rector de Sant Vicenç de Fals, i amb el suport de Lluís Ballonga, com Apuntador.

A partir d'aquí, comença un camí escènic, que a grans trets podem resumir de la següent manera:

L'any 1958, i sota la direcció del també rector Ramon Boixader, s'estrenen: 'Passaport per l'eternitat' i 'El port de les boires'.

El 1959, segueixen: 'Una història qualsevol' i 'El retorn'.

Al cap de dos anys, el 1961, s'estrena: 'La muralla'.

El 1962: 'El bitllet de mil'

Han de passar quatre anys, per veure una altre estrena: 'La Pepa maca', en una gran actuació de Maria Torras. Aquesta obra dona un resultat extraordinari, essent la que més vegades es representa al llarg de 1967-1968: 12 actuacions per tota la comarca.

A continuació s'enceten cinc anys d'inactivitat teatral, fins arribar a l'any 1973.

De la mà de Lluís Solernou, nou rector de Fals, s'inicia una segona època per el Grup de teatre, amb la posada en escena de: 'Terra baixa' (1974), 'La filla del Carmesí' (1975), i dues representacions de 'Els pastorets' (1976).

L'any 1980 s'inaugura l'escenari del nou teatre de Fals, amb una representació de: 'Terra baixa', i a continuació segueixen: 'L'amor venia amb taxi' (1982), 'La sala d'estar' (1984), 'Melocotón en almíbar' i 'Tècnica de cambra' (1985), 'Fang' i 'El millor dependent del món' (1986), fins arribar a l'any 1988 que en ocasió de la inauguració del Nou Casal de Fals, s'estrenen: 'Maria Rosa' i 'Una vella coneguda olor'.

És a partir de 1988 que les regnes del Grup de Teatre canvien de mans. Lluís Solernou deixa pas a Francesc Parcerisas, el qual posa fil a l'agulla amb l'estrena l'any 1989 de 'Del pont estant' i 'Una nit a casa seva, senyora'. Al llarg dels anys 1990 i 1991, no es para de fer representacions de 'Maria Rosa' i 'Una nit a casa seva, senyora', per tota la geografia catalana, arribant a l'any 1992 amb l'estrena de: 'La gata damunt la teulada'. L'any següent, 1993, s'estrena: 'L'inspector' i el 1994: 'El temps i els Conway'. 'Bala perduda', el 1995 i 'La senyora Florentina' el 1996. I així s'arriba a l'any 1997 amb la posta en escena de la novel.la de Miquel Llor: 'Laura a la ciutat dels sants', arranjada per teatre per Francesc Parcerisas i Lluís Tuneu. L'any 1998 es fa la darrera representació d'aquesta obra, i amb ella la culminació de tot el treball escènic de Francesc Parcerisas.

A partir de la seva renúncia s'enceta una nova etapa, en la qual el Grup de Teatre resta a mans d'un col.lectiu de Direcció, el qual posa en escena el mateix any 1998, l'obra de Josep Ma. Benet i Jornet: 'E.R.' Amb aquest muntatge s'arriba a principis de l'any 2000, i és a partir d'aquí que s'inicia un llarg període d'inactivitat teatral, trencada al cap de quatre anys amb una proposta arriscada i innovadora: Teatre-novel.la. De la mà, una altra vegada, de Francesc Parcerisas, aquesta vegada com a autor i director, i amb l'adaptació escènica de Lluís Tuneu, es posa en escena el teatre-novel.la: 'Vivències', finalitzant amb el VII capítol el present any 2005.

	Segona etapa

Tot just arribat a aquest poble de Fals, allà pel mes d'octubre de l'any 1957, se'm presenta, sortint de Missa, un grup de joves i em diu: que podrem fer comèdia, com fèiem amb l'altre mossèn?. I tant que sí, els vaig respondre.

Jo no tenia cap experiència de teatre, ni n'havia fet mai, n'hi n'havia dirigit. Amb aquest bagatge varem començar la segona etapa d'aquest grup il.lusionat.

Venia de Sant Pere de Torelló on estava de vicari i on havia vist assajar i representar 'El port de les boires' de Tàpies i Vendrell, pel grup del Centre Parroquial i vaig imitar-ne el director en els trets principals: repartiment de papers segons el caràcter i condicions de l'actor, vocalitzar bé, intensitat de veu segons el moment, actitud i gest. És per això que varem començar amb aquesta obra, l'única que coneixia.

Era un grup molt disciplinat que acceptava totes les indicacions. Ens hi divertíem molt, generalment acabàvem els assajos rient, fins i tot en els moments més dramàtics, però el dia de la representació, tot el grup es concentrava i et donava alguna sorpresa, com la d'una actriu que segons el paper havia de simular plorar, i plorés de debò.

No recordo totes les obres que varem representar, en citaré només algunes: 'El port de les boires', 'Una història qualsevol', 'Passaport per l'eternitat', 'La Muralla', etc.

Ara vull recordar i fer presents tres actors: Florenci Terrades, de cal Llirach, que en 'El port de les boires' representava el paper de Pierre, l'amo de l'hostal del port; Alfred Boladeras, de la Gardela, en el paper de l'André, el capellà obrer; i en Joan Grau, de cal Tinai, el primer intèrpret de Gastón.

Aquests tres, ja no són aquí amb nosaltres, són als escenaris celestials i eterns, descrits pel dramaturg Dante, en la seva obra: 'La Divina Comèdia'.

Us demano per a ells, una pregària i un silenci.

Ramon Boixader

	Història del teatre a Fals (recull documental de Lluís Tuneu)

Diner negre	Antigona	El brindis	El jardí dels hostes	Festa medieval
Dona i cadira	Ens trobarem ... a l'apartament