Mossèn Tronxo

Pixapins - per Josep Maria Ballarín / Capellà i escriptor
Perdoneu, però estic tan enfaristolat que no puc emprar d'altra paraulota. Ep. Cap dels forans que ens vénen a Gósol no es mereixen aquest nom que, ben mirat, no és cap blasme per a ningú. Tots hem buidat la bufeta al bosc. Però els qui s'han guanyat aquest adjectiu ens en fan unes que et treuen de polleguera.

N'HI HA QUE ES QUEIXEN PERQUÈ sonen les campanes tocant a missa. Potser són de missa i tot, però coneixen tan poc la meva gent, de pagès o de muntanya. Amb misses o sense, les campanes són la consciència del poble. En una Solsona que ciutadeja i es vanta de bisbes, quan es veuen venir la tamborinada a llamps o a pedregada, les campanes, voltant la grossa, són una pregària. I mai, mai, una campana no fa pell de gallina com l'eixordament d'una boîte a ciutat.

VES QUE EN SÉ D'UNA DAMA PRIMFILADA que no pot dormir per culpa d'una de les melodies més belles del món, la de les esquelles d'una vacada. M'hi adormo gairebé cada nit a Gósol, algun estiu fent-hi el greu el plany de la busaroca. Ves que potser l'aital dama va al Liceu trobant meravelles en les barrumbades del Tanhauser wagnerià o en les de la Patètica del Txaikovsky.

UN ALTRE DE LA MENA FILA TAN FI de narius que no pot aguantar mica la ferumeta d'un galliner. Aquest m'ha fet pensar en els temps de guerra, quan al Met Miravitlles, conseller de Propaganda de la Generalitat, no se li'n va acudir d'altra que omplir Barcelona amb cartells de la batalla de l'ou. Volia que cada casa tingués una gallina ponedora al balcó. No cal dir que aquest cartell no ha sortit mai a les exposicions de cartells als dies de la Guerra Civil. Tornant al del nas fi, segur que no fa escarafalls a una truita ni al pollastre, vés a saber, fins potser n'escura la carcanada.

DE TANTES COM EN PODRIA DIR, LES ACABO sense acabar-les amb els llops que ens volten pels verals i que algun dia em puc trobar de visita a casa. Hi ha gent que, tot i haver llegit el conte de la Caputxeta Vermella, van a favor del llop que es va cruspir la xicoteta. Eixamplant els termenals. A tot Europa hi ha contes de llops, talment me'n contava l'àvia. Els escoltes de Polònia (polonesa) van haver de canviar de nom els llobatons escoltes joves, un rebrot de llop era una amenaça de fera.

ENCARA PARLANT DE LLOPS, HAVIA DE SER un conte rus per arribar als límits de la tragèdia. Un pare menava la troica amb tres fills i a galop de cavall aconseguit per la llopada. Per salvar-ne algun, l'home va tirar als llops el fill menut. I podria fer el repicó contant-vos-en dels óssos. N'hi hauria prou de llegir Peñas arriba, del santanderí Pereda.

I ARA ANEM A PAMS. GÓSOL ÉS UN POBLE amb esquelles de vaques, campanes de missa, xais i ovelles, gallines i conillers. Fóra absolutament ecològica si no fos pels llops i l'ós. En aquesta vall reclosa, fins el crit de la guilla hi és silenci. Fem-ho més ample. El món podria viure sense savis ni bomba atòmica, mai no podrà viure sense pagesos i muntanyencs, les víctimes dels pixapins.

VINGA, HO ARRODONEIXO. SÓC BARCELONÍ i m'estimo la meva ciutat, però un amuntegament de gentada passant amb cara de pomes agres, de cotxes rabents, de motos folles, de soroll de sirenes de la poli, dels bombers i de les ambulàncies, hi fan de més mal dormir que un poble amb esquelles, barrumbes, campanes i esgargamell del gall a punta de dia. Déu meu, quina llàstima em fan els tells d'una avinguda, les alzines esmorteïdes d'una altra. I glòria als plàtans de les Rambles. I pena al Fossar de les Moreres sense un sol arbre, però amb un fanalot que sembla fer-nos botifarra.

ELS POLÍTICS QUE ENGIPONEN LES LLEIS, els jutges que dicten sentències i qualsevol de ciutat viuen embrutits de soroll. Que no ens treguin de casa si no entenen que fins la pudor dels porcs és silenci.

M'HI TORNO. SENSE EL PAGÈS, CATALUNYA se n'aniria a fer punyetes.

Publicat al diari AVUI, pàgina 21.
Dissabte, 14 de febrer del 2009

Josep Maria Ballarín "Veig el país fotut"
Generalitat de Catalunya - Cultura           Ajuntament Fonollosa          Fonollosa terra de olors
Menu Pujar