Pessebre Vivent a les Torres de Fals - 2007

Pessebre Vivent del Bages


Com en totes les celebracions rituals, i el Pessebre Vivent del Bages a les Torres de Fals ho és, la forca de l'espectacle s'aconsegueix, entre d'altres raons, per la capacitat de concentrar diversos cicles temporals i simbòlics en un de sol. La commemoració d'un esdeveniment de fa més de dos mil anys se suma a la pròpia historia del Pessebre Vivent que enguany ja en fa trenta que va començar, al cicle anual que viuen els que hi participen i tot queda oriental cap a un futur en el qual el desig de continuïtat de la comunitat és el fonament sobre el qual s'aguanta tota l'empresa. És a dir, se celebra un temps mític, un passat recent, la vivència del present i el desig de futur. Vet aquí el secret de la continuïtat i el vigor del Pessebre Vivent del Bages.

El Pessebre Vivent de les Torres de Fals encara té moltes altres virtuts. Des que el vaig veure per primera vegada, molt als inicis, l'espectacle - de fet, en podríem dir també "la festa" - recolza de manera molt especial en la força del territori, del paisatge. I és el territori el que, en aquest Pessebre Vivent, permet administrar el ritme de la posada en escena i afegeix tota tensió dramàtica als esdeveniments que s'hi representen. També aquí el ritual suma, fins a confondre'ls, els llocs sagrats originals amb els racons ara transformats però que configuren l'espai quotidià durant tota la resta de l'any dels mateixos actors i actrius del Pessebre.

Hi ha, és clar - i per damunt de tot -, la vitalitat de la comunitat d'homes i dones, de nens i nenes, que estan disposats a oferir allò que cada dia sentim com a més preuat, el temps personal, de lleure, just en l'època nadalenca, dies de molts reclams. Un oferiment a la comunitat que cal valorar com a un exercici extrem de generosital. Francament, si alguna cosa sorprèn d'una iniciativa com el Pessebre Vivent del Bages i de totes aquelles altres que omplen el país de comunitats locals d'iniciatives semblants, és aquesta generositat. Probablement, són les ganes de reafirmar-se com a comunitat a través del reconeixement que cada any aconsegueixen de la resta del país. De ben segur que és per la llarga preparació que exigeix una posada en escena tan magnífica com la d'aquest Pessebre Vivent i que dóna la vertadera magnitud de la festa final. Certament, és la possibilitat de conviure intensament plantant cara als estils de vida actuals que ens absorbeixen fins a tancar-nos en la soledat de les nostres vides privades.

I no puc acabar sense oblidar que el "pretext" de tot plegat no és altra cosa que un esdeveniment religiós, el naixement de Jesús de Natzaret, que ha configurat de manera sòlida la cultura del nostre país. Fins i tot, més enllà de les creences personals, el Pessebre Vivent del Bages es un viatge a les profunditats de la nostra cultura, que ha omplert l'art en totes les seves expressions i que ha proposat tota una manera d'entendre l'existència. És cert que ara vivim temps de diversitats que encara no sabem com es dissoldran entre elles ni quin pòsit deixaran. Però precisament aquesta circumstància dóna una raó més de pes per a seguir endavant, per molts anys, amb el Pessebre Vivent. Es tracta de fer present, entre totes les altres propostes que van arribant, allò que constitueix part del patrimoni primigeni de la nació, del poble. Una presència que sempre ha estat i ha de seguir oberta a nous enriquiments, sens dubte, però que també ha de ser capaç d'indicar les referències que expliquen d'on venim, que recorden perquè som aquí i sobre les quals, fins ara, hem bastit el futur.

Salvador Cardús i Ros
Professor de Sociología de la U.A.B. i Periodista

Generalitat de Catalunya - Cultura           Ajuntament Fonollosa          Fonollosa terra de olors
Menu Pujar