Pessebre Vivent a les Torres de Fals - 2005

Pessebre Vivent del Bages


"Jo conec i estimo un poble on s'ha ajocat una estrella aquesta Nit de Nadal" (Així ho escrivia en el meu diari, el vespre gèlid de Reis de l'any 1990)

Va ser la nit que vaig veure i viure, per primera vegada, el Pessebre Vivent de les Torres de Fals.

Només sabia que tot aquell prodigi s'havia iniciat ja feia anys, com totes les grans meravelles, amb una gran senzillesa, quan una colla de gent il·lusionada, encetava el llarg camí, sota la tremolor dels estels a l'aixopluc de les dues Torres mil·lenàries. S'arriscaven a palesar el gran Misteri d'una Noia escollida entre mils que, submissa al designi pregon de Déu, l'escolta, l'interpel·la i li respon amb un sí lleial i compromès, acceptant, una mica esporuguida, de ser mare d'un fill que el poble havia esperat anys i mes anys.

Sóc conscient que he estat un privilegiat durant aquests catorze anys. Sadollant-me de pau serena, he acompanyat munió de gent, fressant camins i embadalint-se, amb la tendresa del diàleg, i deixant-se enlluernar pels ulls d'un Infant tremolós dins el Portal... D'aquí ve que, al demanarme que aquest any encapçalés el programa del pessebre, de seguida em vaig adonar que, més que un pròleg, el meu escrit seria un devesall de vivències captades en el decurs de tantes nits tremoloses, escoltant, més que no pas parlant, a tot un munt de visitants. He seguit amb la gent gran, senderons a poc a poc, deixant-nos fascinar per l'encanteri dels pastors i per l'alegria encomanadissa d'un mercat ple de gent i de colors. He fruit amb els infants, que s'extasiaven, amb els ulls plens d'interrogants, resseguint els viaranys d'uns mags enduts per una dèria tossuda, seguint el camí dins el blau cendrós de l'hora foscant... M'ha fet bategar més d'una vegada el cor, el percebre l'estremiment d'uns pares, pels crits esglaiadors dels innocents i per l'estranya actitud d'Herodes que, com els covards de sempre, resol el conflicte i la por d'haver de perdre el tron, amb la solució mes fàcil i absurda: fent redolar el cap d'uns nadons, a cops de coltell. He mirat de reüll, infinitat de vegades, parelles portant a coll el seu fillet, seguint amb la mirada perduda, les giragonces de la somera baldada, fent corriols desconeguts dins la nit, menant cap a l'exili uns pares com ells, amb un tresor de nen, mig glaçat pel gebre que emblanquinava l'hora baixa. Sort que l'estremiment s'esdevenia joia continguda, al veure el nen ja crescudet, a la fusteria plena de pols.

Durant aquests anys, m'ha complagut escoltar corprès, dins la quietud dels camins zigzaguejants, un gran nombre de comentaris captivadors sortits de persones que mai s'haurien imaginat de viure una representació tan plena de sentit, de llums i de sons, sota el recer dels pins despentinats pel vent glaçat.

El temps viscut dins el recinte del Pessebre, admirant tot el devesall de bellesa plàstica, realitza, imperceptiblement, la meravella d'una transformació anímica al qui es deixa portar per la formosor d'aquell moment. Hom va apercebent que la fredor i el desconcert de l'hora de l'entrada, es va transmutant en joia abrusadora que s'endevina per la lluïsor dels ulls i el batec del cor, a la sortida.

Tots els qui aquest any tindreu la bona sort de resseguir el camins fressats en el recer d'aquesta vall reblerta de quietud i de pau, segur que, com tants d'altres, retornareu a casa vostra, com qui segueix l'estel del nord retrobat dins de la nit... El miracle haurà estat possible, i us ho dic jo que porto la motxilla plena d'experiències viscudes, no solament per la profunditat del misteri o bé la bellesa emblemàtica del lloc, sinó a més a més, per la constància i la tenacitat de més de dues-centes persones, que arraulides sota els pins i desafiant la gelabror nocturnal a l'entorn d'uns boscalls encesos de foc, hi abrusen tot el seu amor i el seu entusiasme...

Mn. Màrius Masoliver

Generalitat de Catalunya - Cultura           Ajuntament Fonollosa          Fonollosa terra de olors
Menu Pujar