Pessebre Vivent a les Torres de Fals - 1992

Pessebre Vivent del Bages


En la vida religiosa dels segles XI-XV, els misteris sagrats eren representats per grups de persones en quadres i retaules escènics dintre el temple. Eren un complement extra-litúrgic de les funcions sagrades i jugaven un paper molt important en la catequització del poble senzill sobre els principals misteris de la nostra fe. El naixement de Jesús era un dels temes preferits.

Sant Francesc d'Assís no va pas ser l'inventor del pessebre ni el fundador del pessebrisme. Però sí que va donar-los una forta expressivitat i espiritualitat religiosa, a més d'una gran empenta. Alguns consideren la seva iniciativa de l'any 1223, a Greccio, com el primer "pessebre vivent". Francesc convocà la gent d'aquell poblet a un bosc dels afores i hi guarní un altar per a la Missa del Gall. Acabada la missa, col·locà una imatge de l'infant Jesús sobre l'altar i la gent posà les ofrenes als seus peus.

Els "pessebres vivents" d'avui són una actualització d'aquella tradició cristiana medieval i de la iniciativa de sant Francesc d'Assís a Greccio. Les comunitats de Fals i Rajadell heu sabut copsar-ne tota la riquesa espiritual i heu reeixit a expressar-la amb una extraordinària bellesa artística que envaeix els visitants amb una glopada de fruïció estètica i els obre un finestral vers l'infinit, vers Déu.

Comunitats de Fals i Rajadell: us felicito per la vostra tenacitat i perseverança, sostingudes al llarg de tants anys. La vostra il·lusió fa que, a penes acabeu de "desfer" el pessebre d'un any, totes les famílies ja us poseu a treballar, acelerades, en la preparació del de l'any vinent.

Tots els pessebres tenen sentit, com el de Greccio, si, a més de ser bonics, saben transmetre el seu missatge catequètic i deixen ben clara l'essència del misteri: el Verb de Déu fet nadó per nosaltres.

Aprofiteu-vos d'aquesta iniciativa tan bonica. Si hem de mirar el pessebre més amb els ulls de l'ànima que no pas amb els del cos, també hauríem d'idear-lo i plasmar-lo més il·luminats per la fe que no pas esperonats per l'afany artístic o d'originalitat.

Tant de bo que tots els qui participeu a fer realitat aquesta il·lusió anyal fóssiu cada dia més enamorats de Déu i entréssiu en un diàleg més íntim amb Jesucrist a través de l'adoració i la pregària. I tant de bo que el vostre pessebre sigui per a tots - per als qui el feu realitat i per als qui el visitin - un retaule místic que faci reviure el misteri fràgil de la Mare de Déu i del Déu infant, l'encís dels àngels sardanejant amb els pastors, la joia del cel ajupint-se per a confondre's amb la terra i portar-nos la salvació. Tant de bo que sigui, també, un viarany per a acostar-vos a un Déu que s'ha volgut apropar a nosaltres bleixant en la menjadora d'un estable, i ens estimuli a fer en el nostre cor un pessebre tebi i manyac amb les coses humils i senzilles de cada dia.

Josep María Guix
Bisbe de Vic

Generalitat de Catalunya - Cultura           Ajuntament Fonollosa          Fonollosa terra de olors
Menu Pujar