Pessebre Vivent a les Torres de Fals - 1989

Pessebre Vivent del Bages


Els primers cristians de Grècia, durant molt de temps, van anomenar Crist com el "petit Dionís". ¿Quina afinitat trobaven entre aquests dos déus? La del seu naixement; més ben dit, la del sentit del seu naixement. La figura del nen en el moment més feble de la seva exis¬tencia es dreça com la força més poderosa davant el món abocat a la mort i afirma i garanteix la continuïtat vibrant i renovada de la vida.

Si a aquest paral·lelisme hi afegim els egipcis amb el seu Osiris podem constatar com les cultures mediterrànies han coincidit en l'expressió i el testimoni d'una fe i una esperança manifestades en el ritual que, cada any, dins l'àmbit de la festa, reforça en els homes la convicció, i els dóna la força necessària per continuar endavant.

Es clar que la nostra festa d'alegria i esperança per excel·lència, el Nadal, ha estat degradada i corrumpuda fins a uns nivells inconcebibles (com sempre, ai!, la invasió del temple pels mercaders). ¿Es poden trobar encara, però evidencies d'aquell sentit pregon? Certament que sí: en la intimitat dels homes fidels als valors essencials de la pròpia cultura i en la celebració litúrgica dins l'àmbit religiós.

Però també en determinades formes de representació. No tant, però, en les del teatre tradicional on l'Esdeveniment resta sovint confús i difús en una xarxa de fets trivials i anecdòtics, sinó en la dels anomenats Pessebres Vivents. Perquè és la que més s'acosta al ritual. Aquí, el Fet es mostra i actua confiant només en la seva rotunditat de presència. I en manifestar-se dins un marc natural adient provoca en nosaltres, pel contrast entre la mort de la natura, amb el gran fred que l'acompanya, i la calidesa vibrant d'un naixement, el ressò que manté des del fons dels segles l'alegria i l'esperança enfront de les amenaces del caos i la desaparició de tot.

Osiris - Dionís - Jesús: tres naixements i una sola fe tenaç en la resurrecció perenne del món i dels homes.

Lluís Calderer Cortasa

Generalitat de Catalunya - Cultura           Ajuntament Fonollosa          Fonollosa terra de olors
Menu Pujar