Guia de navegació

           

	Localització del Casal de Fals Institut Cartogràfic de Catalunya        Google Maps

           

Compta amb una població de 298 habitants dels quals la meitat habita al nucli, conegut com el raval, i l'altre meitat en cases disseminades i ravals. El nucli antic està format per un petit entramat de carrers estrets i cases construïdes a partir de finals del XVIII, a tocar del qual, s'ha alçat una zona urbana més moderna que compta amb una vintena de cases i un nombre semblant de parcel·les per edificar. L'impacte de la construcció de l'eix transversal (a 150 metres del nucli) i la seva proximitat a la capital de la comarca, així com el propi creixement vegetatiu de la població autòctona, comporten la necessitat d'ampliar més la zona urbana.

El terme, originàriament anomenat Falchs, compta amb un dels monuments religiosos i militars més coneguts i vistosos de la comarca, les Torres de Fals. També cal destacar la presència d'ermites com Santa Maria del Grau i Sant Andreu, d'origen romànic; d'unes sepultures excavades a la roca i de paratges d'alt interès natural com la Serra de Collbaix.

El poble compta amb l'Associació Cultural i Recreativa, formada fa més de 30 anys, i que és l'encarregada de gestionar la vida cultural del poble i fins i tot, dona cabuda a activitats de caire social i assistencial. Organitza actes com el Pessebre Vivent del Bages, representacions teatrals, les caramelles, la cavalcada de reis, la festa de Sant Vicenç, etc.

L'any 2002 s'ha integrat a la vida associativa del poble, l'Associació de Veïns i Veïnes de Fals (AVVF) amb la voluntat de treballar per la millora del poble per sobre de qualsevol vinculació política o interès particular amb la participació de tothom i la de promoure el debat, evitant totes aquelles situacions de conflicte externes a la mateixa.

	Història local

L'any 950, el Comte Borell dóna a Santa Cecília de Montserrat, un alou amb les esglésies, la de Santa Maria, Sant Pere i la capella de Sant Mamet de Bacardit, a un lloc que es deia Cancis (que avui és Camps) i que pertanyia a Castelltallat (castro de Montedeon), del comtat de Manresa.

El Castell de Fals ja comença a sortir en documents a partir de l'any 995. I no és fins l'any 1029 que no trobem el nom de Fonollosa; és en aquest any en què el vescomte de Cardona dóna a Santa Cecília de Montserrat unes altres terres de la zona de l'actual Castelltallat (temes que són entre Cancis (Camps) i Fenuusa (Fonollosa)

A partir del S.IX, aquests territoris s'omplen de població nova, i estan sota poder dels castells de Castelltallat i Fals, que eren 'pobles' que depenien del senyor del castell de Cardona.

El castell de Fals estava molt ben col·locat (entre el camí d'abans que anava de Barcelona a Cardona) amb les torres que encara es mantenen, i era molt important.

L'església actual de Fals es diu Sant Vicenç, per honor al monestir de Cardona, perquè els senyors de Fals es relacionaven i feien donatius amb Cardona. Era una relació que va fer que en alguns moments, Fals, controlés terres de la Molosa i Prades (que eren dels de Cardona però els les deixaven dominar).

Els senyors de Fals van fundar l'església de Sana Maria de Caselles (que era per sota de l'església de l'Estany, relacionada amb Santa Cecília de Montserrat). Era una església consagrada l'any 1235 pel bisbe de Vic, Bernat Calbó, i tenia moltes possessions: 16 masos i altres béns, 1 cementiri i monjos (un paborde i 2 canonges que eren els amos de tot això). Aquesta església va perdre poder a partir del S.XV, quan van marxar els monjos i va anar a parar a mans del bisbat de Vic. L'any 1885 va ser venuda a una persona. Les relacions d'amos i senyors de Montserrat amb les terres de Fonolllosa, Camps i Fals es mantenen en època senyorial amb variacions. Però a partir del S.XVII-XVIII comencen a sortir famílies i masos (cases-terres) d'aquestes mateixes terres que es fan riqueses i fortes. A Fonollosa apareixen masos com Carol, la Vall i Cal Closa amb riquesa. Cal Closa era la més important, amb moltes terres, i molts territoris del voltant, que li permet ser molts anys cap de l'alcaldia (batllia) local.

A Camps hi ha els poders dels Bastardes, Junyent, Sampere, Bacardit i Can Coma (aquesta era al Centre del poble, al costat de l'església, amb força econòmica, amb terres i rabassaires al seu poder i amb el paper de ser l'hostal de la zona, el lloc de trobada de festes i per atraure la gent que anava de Manresa a Calaf). Fals era la zona més discreta de nous poders emergents; cal destacar el cas del Grau i Can Serra.

Al S.XVIII es pateix la guerra de successió per la relació d'aquestes terres amb el Castell de Cardona (implicat en el conflicte). La gent de Fonollosa, Camps i Fals lluiten contra els borbons i creen alguna tropa de lluita que no desfan i els comporta presó (com Bacardit de Camps).

Després de la guerra de successió, els territoris es divideixen d'una altra manera (en corregiments). Fals, Fonollosa i Camps queden sota poder de Cervera i no pas de Manresa com passava abans. També es canviarà la de pendència religiosa; Fonollosa i Camps sota Prats de Rei i Fals depenia de l'església Manresa. Totes, però, sota el poder general del Bisbat de Vic.

És una zona molt mal comunicada, pocs camins i en mal estat. Les terres són pederoses i seques poc aptes per conrear (tot i que la població es dedica a l'agricultura) amb poca productivitat de cereals (blat, ordi, civada). També cultivaven la vinya (fent aiguardent) venent-lo i el cànem (fet servir per fer-se roba per ells mateixos).

La gent també treballava als boscos (fer llengua per vendre o per al propi consum), fent carbó vegetal dels roures (que a Fals han anat desapareixent).

La ramaderia era, majoriàriament, animals de càrrega i tir, a part d'animal oví en grans masies.

L'any 1800 comença amb la guerra del Francès, després amb les guerres carlines i la crisi al camp català general a la vinya, la fil·loxera. Serà molt important la influència del carlisme a la zona de Fals, Fonollosa i Camps, tots al seu favor, fins i tot allotjant el carí Tristany al mas Junyent de Camps.

En l'agricultura, aquestes zones augmenten els cereals i la vinya (tot i els mals que havia portat la fil·loxera). Moltes terres s'escampen de vinyes i ceps que fan menys greu el fet que el cereal no era prou bo. Però això cau quan l'any 1894 torna una plaga que fa perdre aquest circuit econòmic que s'havia aconseguit a la zona.

Vol dir que davant aquesta crisi, el s. XX canvia el sentit del marc agrícola i es passa a un monocultiu de cereals i a la plantació de l'oliver (per aprofitar aquelles terres que abans eren plenes de vinyes). D'aquesta manera, amb els camps de cereals, comencen a proliferar els molins per fer farina i aliment dels porcs, també sorgits per l'engreix. Aquesta crisi en l'economia afectarà diferent a cada poble; Fals i Fonollosa té la resposta en un dur enfrontament entre els grans propietaris (rics) i els petits. A Camps, que podia tenir més facilitat per tenir cultius, molts treballadors depenents del seu treball a la terra-rabassaires-veien com en unes poques mans hi havia totes les terres. Això volia dir que les grans famílies propietàries controlaven l'ajuntament (des del 1931 al 1934, any en què el poder de l'esquerra obté 5 dels 7 escons).

Però aquest poder de l'esquerra dura poc i es torna el poder als terratinents. Serà el juliol del 1936 quan tornaran les esquerres a vèncer. En el període revolucionari es van propiar (prendre) les riqueses de l'església i dels més rics de la zona. Després d'aquests conflictes i de la geurra civil (196-139), l'economia va agafant el rumb d'abans més l'augment de la indústria en terres veïnes que fa crèixer l'etapa de migracions (la gent marxa dels pobles per anar a treballar en altres sectors). Camps perd 2 de cada 3 habitants.

En la ramaderia és on hi ha més canvis; desapareixen els ramats ovins i apareixen les granges (porcs) en els anys 1950-60, gallines, conills, pollastres, etc, que eren per la mateixa gent i per vendre. El punt econòmic més destacat és la instal·lació, els anys 60, de la fàbrica tèxtil a Fonollosa, amb la plantilla formada per la població dels tres pobles. Aquesta indústria ha permès crèixer el poble i el seu nucli, amb noves botigues, tallers, empreses de construcció, perforacions d'aigua, etc. El camp, alhora, ha augmentat el seu equipament amb nova maquinària per a l'exploració del camp (s'han creat cooperatives a Camps i Fals per poder pagar els materials).

La població activa, doncs, davant aquests canvis pateix un canvi d'orientació: 1975 de 312 persones treballadores, fan treball agrícola un 49,4%, un 37% a la indústria, 22,4% al treball, construcció, etc.

En la política, amb la democràcia arribada, també es fa un canvi. En les primeres eleccions municipals s'escullen els representants a partir de les assembles de veïns dels tres pobles. Són els mateixos que guanyen les segones eleccions i els encarregats de fer obres diferents; xarxes d'aigua potable, un nou ajuntament, una pista poliesportiva, pavimentació dels carrers centrals de Fonollosa, etc. A més, s'instal·la una xarxa de serveis bàsics (metge, escombraries, etc), manté ajudes a les entitats dels pobles i està relacionat amb l'agrupació escolar comarcal de Fonollosa (amb escolars de sis pobles del voltant).

Les associacions són importants després del franquisme a cada poble, sobretot a Fals en primer lloc, seguit per Fonollosa i Camps. Són agrupacions creades per promocionar les seves festes i tradicions i fer noves activitats culturals per mantenir-ne la flama de poble.

Més informació: Revista Falchs

	Les Torres de Fals

                                   

Les torres del castell, juntament amb l'antiga església parroquial, s'alcen, separades per un barranc, al vessant dret de la riera de Fonollosa.

Aquest castell servia de defensa d'un territori que formava el seu terme que comprenia la major part de l'actual terme de Fonollosa, llevat dels territoris nord-occidentals que comprenen les parròquies de Fonollosa i Camps.

El castell de Fals no era format per un sistema normal de la resta de castells, ja que té dues torres ben separades, una protegeix el conjunt d'edificacions entorn de l'església i l'altra des d'un altre punt contribueix a la defensa del lloc. Aquesta torre més llunyana té un mur atalussat que l'envolta, d'època moderna, ja que estava preparat per a les armes de foc i l'artilleria.

La situació del castell relativament enclotada feia necessària una torre de guaita, que es conserva pràcticament sencera al mas la Torra.

Aquest castell és documentat des del 995. De l'antic castell de l'alta edat mitjana, probablement, només en resta una torre situada dalt un pujol que domina la confluència d'una torrentera amb la riera de Fonollosa.

La forma de la planta d'aquesta torre és circular, encara que, com s'edevé en la major part d'aquestes torres rodones primerenques, és una mica deformada. Especialment la seva base és molt irregular; només a partir dels tres metres d'alçada la construcció comença a prendre la seva forma circular.

El diàmetre exterior de la torre és de 9 m i té una alçària d'uns 19,50m.

La segona torre, situada a migjorn de la primera, és una construcció també cilíndrica, d'estructura molt simple, que es dreça fins a uns 17,20 m d'alçada a partir d'un pla circular, que ve donat per un diàmetre extern de 9 m i per un altre d'intern que supera lleugerament els 4 m, la resta del quals confereix a les parets un gruix de 247 cm, mida que, en no haver-hi cap desgruixament, es fa constant a tot el llarg de la torre, amb la consegüent repetició dels diàmetres a tots els compartiments.

Més informació: El castell de Fals (Joan Valls)
PDF de 951KB
La clau del camí (Fundació castells culturals de Catalunya)
PDF de 345KB

	Sant Vicenç de Fals

                                   

Sant Vicenç de Fals s'aixeca al lloc conegut com Torres de Fals, a la part est d'un turó situat a la banda oriental del terme municipal de Fonollosa (Bages), prop de la riera de Fonollosa.

Forma un conjunt monumental amb la rectoria, adossada al temple per ponent, el cementiri prop de la capçalera, una torre cilíndrica de l'antic castell de Fals situada a l'extrem oposat del turó, i una segona, també cilíndrica, a migdia de l'elevació i a l'altre costat de la riera. L'església està orientada d'est a oest i consta d'una nau amb cor situat als peus, una capella fonda adossada a la banda sud. La capçalera és quadrada i conté la sagristia, situada darrere del presbiteri i amb un pis al damunt, dit popularment hospital, i entre aquesta i la capella de la banda nord s'alça el campanar. S'accedeix al temple mitjançant un portal situat a l'extrem occidental de la façana principal, a migdia, el qual té gravat Any 1656, i més cap a llevant n'hi ha un altre tapiat, la llinda del qual es pot llegir IUAN ROCA ME FECIT:/ TEMPLUM./HOC -IHS-REAE-/ EDIFFICATUM FUIT ANNO/ DOMINI 1647 [JOAN ROCA EM VA FER: AQUEST TEMPLE-ISH (Jesús Home Salvador)- VA SER REEDIFICAT L'ANY DEL SENYOR DE 1647].

L'interior està cobert per cinc trams de volta de creueria amb un arc toral entre cadascun, mentre que la sagristia presenta una volta de canó amb rajols disposats de pla. A les parets laterals de la nau hi ha quatre espais situats entre els pilars que suporten els arcs, amb sengles peanyes d'obra que abans de la crema de l'interior de l'església, l'any 1936, havien suportat els retaules i altars que decoraven els murs del temple. També cal esmentar que al paviment de la capella de la banda nord, fet de lloses de pedra (el de la nau és de cairons) s'inclou una llosa sepulcral amb la inscripció SEPULTU- / RA DE PE- / RE IAUME / ANDREU I / DELS SEUS/ 1651.

Més informació: Aproximació històrica i artística de l'església de
Sant Vicenç de Fals (David Galí, Ainhoa Pancorbo)
PDF de 780KB

	La Torra

                       

Aquesta guàrdia, conjuntament amb el mas al qual és adossada, es dreça en un indret planer i conreat que hom anomena Pla de Fals, prop del raval de les Oliveres, el qual s'estén a la banda meridional del terme a frec del territori de Rajadell.

Aquesta guàrdia servia per comunicar el castell de Fals amb la resta de guàrdies del sector occidental, que per la situació del castell no les podia albirar. La guàrdia de Fals apareix documentada des del 1033, i a partir d'aquesta data es a repetint la seva aparició en la documentació del castell de Fals.

Actualment es troba gairebé envoltada per la masia anomenada la Torre, i se l'ha inclosa entre les dependències de la casa i se li ha donat una utilitat. El seu estat de conservació és força bo.

Abans de procedir a la descripció i anàlisi de l'edifici cal fer constar que, a desgrat de conservar-se ben senser, tanmateix la seva estructura interna ha estat molt transformada, cosa que ens priva de saber com era originàriament ensems que dificulta de prende'n les mesures amb exactitud. En efecte, actualment l'espai interior de la part baixa és ocupat per una cisterna, mentre que una bona part de l'espai que resta és emplenat amb un dipòsit. Per altra banda, una escala lateral, amb comunicació directa amb la casa del costat, ascendeix a partir de la meitat de la torre fins al cimal on hi ha un terrat modern, franquejat per merlets de factura també moderna.

La torre és una construcció cilíndrica que s'alça a partir d'un pla circular de 585 cm de diàmetre extern. Desconeixem, però, per la impossibilitat de poder-nos encabir a l'interior del nivell inferior, quina és la mida del seu diàmetre intern en aquest nivell, com també ignorem quin gruix tenen els murs de la base. Amb tot, aquests murs deuen superar sobradament el metre, ja que sota el terrat i sobre el dipòsit, lloc on poguérem penetrar, que pel que sembla correspon al tercer nivell, el mur fa 93 cm de gruix, mida que poguérem prendre a través d'un finestral modern obert al ponent. El diàmetre intern en aquest mateix indret fa 410 cm, per la qual cosa hom dedueix que el pis inferior, atesa una major gruixària en les parets, ha de ser força més reduït. Una mida, en canvi, que poguérem determinar amb tota exactitud, en poder ascendir al terrat de la torre, fou l'alçada de l'edifici, la qual és exactament de 14,25 m, repartits gairebé amb tota seguretat, en tres nivells més un terrat.

L'edifici és perforat per nombroses finestres modernes, bé que la porta d'ingrés, oberta a la banda sud-oriental i a l'alçada del primer pis, encara es manté ben íntegra. Es tracta d'una obertura rectangular, no gaire gran, que és rematada per una llinda formada per un bloc monolític de pedra força allargassat, sobre el qual giravolta un arc de mig punt adovellat. L'espai que resta entre la llinda i l'arc és ocupat per tres blocs de pedra, que redueixen la seva longitud a mesura que s'apropen a l'intradós de l'arcada. Cal dir que, al primer cop d'ull, aquest arc sembla que en un costat, concretament el de ponent, adopti la forma d'arc de ferradura, però si hom s'hi fixa bé, constatarà que això és degut a una clivella incurvada i ben marcada que hi ha a la llinda i que coincideix amb la curvatura de l'arc, la qual cosa produeix l'efecte òptic abans esmentat.

L'edifici ha estat bastit amb uns blocs de pedra de mida mitjana, els quals han estat escantonats perfectament a cops de martell, però sense que hagin estat polits posteriorment. La seva disposició segueix les clàssiques filades de les esglésies romàniques, així com també la seva distribució a trencajunt. El morter que els lliga, que és de color grisenc, és compost de sorra i calç.

Ateses les característiques de l'aparell i avaluant també la forma de la porta, així com també l'estructura general de la torre, aquest edifici sembla que s'integra plenament a les construccions militars aixecades el segle XI.

El seu estat de conservació, prescindint de les remodelacions i dels usos de què hom en fa encara actualment, cal considerar-lo com a bo. Altrament, un tirant o tensor de ferro assegura la part més feble de la construcció. Cal també tenir en compte que en ser utilitzada per a usos agrícoles, tot i que aixó ha contribuït a desfigurar-la parcialment, tammateix aquests mateixos usos, per contrapartida, n'asseguren la pervivència.

Font: Ajuntament de Fonollosa

	Santa Maria del Grau

                       

L'església de Santa Maria del Grau forma part de la Parròquia de Sant Vicenç de Fals, situada al municipi de Fonollosa i a la comarca del Bages. Des d'aquest lloc es divisa tot el pla de Fals i les crestes impressionants de Montserrat. A migdia del temple hi ha un bosquet d'alzines que dignifica el lloc. A prop hi trobem la casa pairal del Grau on guarden la clau de la capella.

El santuari de la Mare de Déu del Grau és un important monument arqueològic del nostre romànic rural. L'edifici consta d'una sola nau rectangular, obra tardana del segle XII i d'una capçalera que correspon a una anterior església pre-romànica. Aquesta capçalera funciona des de 1694 com a atri o entrada en substitució de l'original situada a migdia.

El vell portal romànic quedà emparedat en construir-se al segle XVII la casa dels ermitans, fet que obligà a capgirar el lloc de l'altar i a situar-lo a l'altre extrem de la nau, on també es va col·locar el retaule que actualment s'hi conserva.

En les restes del santuari primitiu encara es poden veure les empremtes de les canyes que serviren per fer la volta. Un gran arc descentrat enllaça els dos cossos de l'edifici i posa de manifest l'aprofitament de l'obra anterior en la qual hi ha dos bonics finestrals, quasi espitlleres, fets d'una sola peça de pedra buidada.

La notícia més antiga que coneixem d'aquesta església data de l'any 1039. En un document està recollit que la vescomtessa de Cardona-Osona, senyora de Fals, Engúncia, fa un llegat a la domus o oratori de Santa Maria del Grau. També consta en un llistat de parròquies del bisbat de Vic anterior a l'any 1154.

La categoria parroquial la va perdre al segle XIV quan quedà unida a la parròquia de Sant Vicenç de Fals, situada al castell on hi ha les dues torres de defensa. Degut al mal estat de conservació del santuari al segle XVI, el bisbe de Vic, en fer la visita pastoral l'any 1685, va prohibir dir-hi missa si no s'arranjava totalment, cosa que va portar a la reforma i capgirament esmentats.

L'any 1973 la parròquia, amb la col·laboració de força gent de Fals, decidí arranjar el santuari començant a treure tot l'arrebossat de dins.

El 1975 es dugué a terme una nova reforma ensorrant la casa dels ermitans que estava en un estat lamentable i que alhora amagava l'antic portal situat a migdia. De la casa dels ermitans se'n va conservar el portal del segle XVII. Al mateix temps s'eliminà el cor del santuari que estava situat en l'esmentada capçalera pre-romànica.

El 1984 tingué lloc una altra important restauració de l'edifici que consistí en una fonamentació profunda, l'ensorrament de la sagristia i l'agençament de les parets exteriors.

Venerada en una fornícula lateral de l'altar, oberta on abans hi havia la porta de la sagristia, es conserva una interessantíssima imatge de la Mare de Déu romànica del Grau, obra del segle XII. Aquesta imatge fou restaurada i el seu restaurador no la va tornar a la parròquia sinó que passà directament al museu de Santa Maria de la Seu de Manresa, sense consentiment de la feligresia. Després de molt temps de reclamacions, i havent-li acondicionat un lloc segur a la capella, la imatge fou retornada el 26 de maig de 1991 enmig d'una gran i emotiva celebració popular.

Ara presideix l'altar un retaule renaixentista amb pintures d'escenes de la vida de la Mare de Déu, obra del segle XVII, i una talla de fusta de Santa Maria del Grau de la mateixa època. El seu altaret és fet d'una gran pedra i una mola de molí.

El poble de Fals hi té una gran devoció, de manera que s'hi fan moltes celebracions familiars. El poble, a més a més, s'hi reuneix cada any a principis de febrer per fer la benedicció del terme, el diumenge següent a la Pentecosta per celebrar-hi l'Aplec del Grau (on entre altres balls s'hi dansa el ball de l'Almorratxa) i el diumenge abans de Nadal en la Festa de l'Esperança.

El·laborat a partir de textos
de Francesc Villegas i Lluís Solernou

Més informació: Santa Maria del Grau (Revista Falchs)
PDF de 1.233KB

	Tomba del Grau de Fals

Sobre una gran roca esberlada i desplaçada hi ha excavada una tomba de grans proporcions. La podem trobar a uns 150 ms de l'església de la Mare de Déu del Grau, enmig d'unes terres conreades amb vinya. Long.1º43'05" - Lat.41º45'08".

Es tracta d'una sepultura, orientada seguint l'eix nord-sud; pot ésser considerada del tipus "C", és a dir, té els extrems arrodonits, però amb la capçalera una mica més ampla que el peu. Les seves dimensions són notables si tenim en compte que fa 2,10 m de llargada total, una amplada gairebé constant de 0,45 m i idèntica fondària. Al mateix bloc s'hi pot observar amb claredat el forat rodó de les ofrenes o libacions.

Font: Ajuntament de Fonollosa