La Torra

La Torra del Pla de Fals       La Torra del Pla de Fals       La Torra del Pla de Fals       La Torra del Pla de Fals      

Aquesta guàrdia, conjuntament amb el mas al qual és adossada, es dreça en un indret planer i conreat que hom anomena Pla de Fals, prop del raval de les Oliveres, el qual s'estén a la banda meridional del terme a frec del territori de Rajadell.

Aquesta guàrdia servia per comunicar el castell de Fals amb la resta de guàrdies del sector occidental, que per la situació del castell no les podia albirar. La guàrdia de Fals apareix documentada des del 1033, i a partir d'aquesta data es a repetint la seva aparició en la documentació del castell de Fals.

Actualment es troba gairebé envoltada per la masia anomenada la Torre, i se l'ha inclosa entre les dependències de la casa i se li ha donat una utilitat. El seu estat de conservació és força bo.

Abans de procedir a la descripció i anàlisi de l'edifici cal fer constar que, a desgrat de conservar-se ben sencer, tanmateix la seva estructura interna ha estat molt transformada, cosa que ens priva de saber com era originàriament ensems que dificulta de prendre'n les mesures amb exactitud. En efecte, actualment l'espai interior de la part baixa és ocupat per una cisterna, mentre que una bona part de l'espai que resta és emplenat amb un dipòsit. Per altra banda, una escala lateral, amb comunicació directa amb la casa del costat, ascendeix a partir de la meitat de la torre fins al cimal on hi ha un terrat modern, franquejat per merlets de factura també moderna.

La torre és una construcció cilíndrica que s'alça a partir d'un pla circular de 585 cm de diàmetre extern. Desconeixem, però, per la impossibilitat de poder-nos encabir a l'interior del nivell inferior, quina és la mida del seu diàmetre intern en aquest nivell, com també ignorem quin gruix tenen els murs de la base. Amb tot, aquests murs deuen superar sobradament el metre, ja que sota el terrat i sobre el dipòsit, lloc on poguérem penetrar, que pel que sembla correspon al tercer nivell, el mur fa 93 cm de gruix, mida que poguérem prendre a través d'un finestral modern obert al ponent. El diàmetre intern en aquest mateix indret fa 410 cm, per la qual cosa hom dedueix que el pis inferior, atesa una major gruixària en les parets, ha de ser força més reduït. Una mida, en canvi, que poguérem determinar amb tota exactitud, en poder ascendir al terrat de la torre, fou l'alçada de l'edifici, la qual és exactament de 14,25 m, repartits gairebé amb tota seguretat, en tres nivells més un terrat.

L'edifici és perforat per nombroses finestres modernes, bé que la porta d'ingrés, oberta a la banda sud-oriental i a l'alçada del primer pis, encara es manté ben íntegra. Es tracta d'una obertura rectangular, no gaire gran, que és rematada per una llinda formada per un bloc monolític de pedra força allargassat, sobre el qual giravolta un arc de mig punt adovellat. L'espai que resta entre la llinda i l'arc és ocupat per tres blocs de pedra, que redueixen la seva longitud a mesura que s'apropen a l'intradós de l'arcada. Cal dir que, al primer cop d'ull, aquest arc sembla que en un costat, concretament el de ponent, adopti la forma d'arc de ferradura, però si hom s'hi fixa bé, constatarà que això és degut a una clivella incurvada i ben marcada que hi ha a la llinda i que coincideix amb la curvatura de l'arc, la qual cosa produeix l'efecte òptic abans esmentat.

L'edifici ha estat bastit amb uns blocs de pedra de mida mitjana, els quals han estat escantonats perfectament a cops de martell, però sense que hagin estat polits posteriorment. La seva disposició segueix les clàssiques filades de les esglésies romàniques, així com també la seva distribució a trencajunt. El morter que els lliga, que és de color grisenc, és compost de sorra i calç.

Ateses les característiques de l'aparell i avaluant també la forma de la porta, així com també l'estructura general de la torre, aquest edifici sembla que s'integra plenament a les construccions militars aixecades el segle XI.

El seu estat de conservació, prescindint de les remodelacions i dels usos de què hom en fa encara actualment, cal considerar-lo com a bo. Altrament, un tirant o tensor de ferro assegura la part més feble de la construcció. Cal també tenir en compte que en ser utilitzada per a usos agrícoles, tot i que això ha contribuït a desfigurar-la parcialment, tanmateix aquests mateixos usos, per contrapartida, n'asseguren la pervivència.

Font: Ajuntament de Fonollosa

Generalitat de Catalunya - Cultura           Ajuntament Fonollosa          Fonollosa terra de olors
Menu Pujar