Festa de Sant Vicenç

Diumenge 24 de gener de 2016, a la una del migdia
Celebració de l'Eucaristia a l'església de les Torres de Fals.

L'acte s'acabará amb la "Benedicció de la Coca" presentada pels Priors i el seu repartiment.

HOMILIA 2010: TRADICIÓ VIVA
Festa Major de Fals

Les tradicions no reviuen en els llibres, els documents o els museus. Aquí les tradicions estan com embalsamades, momificades. Les tradicions mortes o esmorteïdes són també aquelles que només es repeteixen per la força del costum o de la rutina, sense entrar mai en matèria, sense comprometre a ningú i "perquè sí".

Però les tradicions són alguna cosa més que la inèrcia d'un passat conservat artificialment en els arxius o en la caixa dels records. Si han arribat fins a nosaltres no és només per inèrcia sinó perquè són una esperança que pot granar, i per això es conserven en vistes al futur.

Però aquestes tradicions han de passar per l'aduana de la llibertat i de la responsabilitat. Solament quan els pobles es fan càrrec de les seves tradicions amb responsabilitat, quan coneixen i reconeixen d'on venen i on van, aquestes reviuen, i el seu futur queda obert i desbloquejat. Aleshores deixen de ser un pes mort, una càrrega per a la vida de la comunitat que les comparteix, i són quelcom més que simple folklore enllaunat, que té sempre més espectadors que col·laboradors. I són tradició viva i vivificant.

Les grans tradicions culturals i religioses de la humanitat valen més pel que poden ser encara que pel que han estat. Recuperarles en el present pot servir-nos d'orientació en el futur, sobretot en moments de crisi com l'actual. Pel que fa a nosaltres, la tradició cristiana té molt a dir si sabem escoltar-la i ens deixem interpel·lar per ella. I si això ho fem sense hipotecar la nostra llibertat i sense ànim de tancar-nos en la rutina, o en la seva lletra que mata, perquè és l'esperit el que dóna vida.

La tradició viva no és un patrimoni o una herència que ens permet viure de renda. No és un talent que s'enterra per a guardar-lo, sinó un talent que s'inverteix i es negocia perquè doni el cent per u.

L'autentica tradició viva som nosaltres quan vivim solidàriament amb els qui ens han precedit, i els qui ens venen al darrere. Perquè sigui avui un esdeveniment allò que hem rebut i escoltat dels nostres pares, i perquè nosaltres mateixos tinguem quelcom més a dir i a donar als nostres fills, que uns inoblidables records del passat i unes arrels mortes i corcades que només serveixen per llançar al foc.

Retornar a les arrels, assentar-se en la millor de les tradicions, no és quedar-se adormit com un tronc, a la fresca d'una nit d'estiu. Justament l'evangeli és la tradició que hem rebut de Jesús, perquè tinguem vida i no pas tranquil·litat, perquè donem vida i no només seguretat. Perquè el més important és viure i deixar viure i fer possible que la tradició que hem rebut continuï sempre viva en nosaltres: Aleshores, es compliran les paraules del Deuteronomi: "Gaudiràs de llarga vida, seràs un poble feliç i molt nombrós en un país que regalima llet i mel, tal com el Senyor et va prometre."

Pere Soldevila i Plans

Goigs a llaor de Sant Vicenç
Patró de la Parròquia de Sant Vicenç de Fals - Bisbat de Vic

Dues torres acompanyen
el Cimbori ran d'un balç:
Protegiu el nostre poble,
Sant Vicenç, patró de Fals!

La cinglera guarda encara
els vestigis del temps vell
quan els comptes de Cardona
eren amos del Castell
que emparava i protegia
pobles, viles i bancals:
Protegiu el nostre poble,
Sant Vicenç, patró de Fals!

Ran les pedres cantelludes
hi tens l'ara del l'altar
des de quan la nostra terra
com a Pàtria es desvetllà
perfilant la seva llengua
ran dels claustres monacals:
Protegiu el nostre poble,
Sant Vicenç, patró de Fals!

T'aprecia la gent d'Osca
perquè tens allà el bressol,
perquè ets l'home de la terra
amb la fe de camperol
que amb la roina del Missatge
fertilitzes arenals:
Protegiu el nostre poble,
Sant Vicenç, patró de Fals!


Festa de Sant Vicenç

Quan Sever coneix la tasca
que prediques fidelment
et proposa, a Saragossa,
ser diaca permanent.
Quan rebrota l'Evangeli
s 'esbocinen els dogals:
Protegiu el vostre poble,
Sant Vicenç, patró de Fals!

A Valencia creix la fama
i els oients han ben entès
la comanda que predica
l'esforça't aragonès.
L'Evangeli pren volada
escampant-se pels verals:
Protegiu el nostre poble,
Sant Vicenç, patró de Fals!


Quan la palma del martiri
ha escurçat el teu camí
amarat de Benaurances,
convençut has dit que sí.
Al caliu de la Foguera
t'han llençat els tribunals:
Protegiu el nostre poble,
Sant Vicenç, patró de Fals!

La doctrina que desgranes
apassiona els cristians.
Quan s 'escampa el teu prodigi
als Paisos Catalans
s 'ha arrapat el patronatge
a les valls, cims i tossals:
Protegiu el nostre poble,
Sant Vicenç, patró de Fals!

"El Pessebre" bat fronteres
i el Teatre ens dóna peu
perquè lluny del nostre poble
coneguts siguem arreu.
Brandarem per Catalunya,
sempre apunt: Bon cop de falç!
Protegiu el nostre poble,
Sant Vicenç, patró de Fals!

Dues torres acompanyen
el Cimbori, ran d'un balç!
Protegiu el nostre poble,
Sant Vicenç, patró de Fals!


Festa de Sant Vicenç

LA PARROQUIA DE SANT VICENÇ DE FALS

EL CONJUNT ANTIC

El castell de Fals, aixecat sobre un lateral de la riera de Fonollosa, junt amb l'antiga església parroquial de Sant Vicenç, formen actualment un dels més notables conjunts arqueològics i històrics del patrimoni monumental de la comarca de Bages.

El terme d'aquest castell, al redós del qual sorgí la parroquia de Fals, servia de defensa d'un territori que originàriament comprenia bona part de l'actual terme de Fonollosa, llevat dels sectors nord-occidentals que es repartien entre les parròquies de Fonollosa i Camps, avui totes tres pertanyents a un sol municipi, el de Fonollosa.

Aquests castell es format per un edifici central el qual té adossats, en una banda, la parròquia, i més enllá, el cementiri, i en l'altra, una de les torres circulars de protecció del conjunt, obra del segle XIII. Un xic més llunyana, a l'altra banda del cimal, amb un mur atalussat d'època moderna que l'envolta, hi ha una segona torre de protecció, obra ja del segle XIV. La situació enclotada d'aquest castell, feu necessària una tercera torre de guaita, que es conserva en part al mas la Torre, erigida al bell mig del Pla de Fals, actualment establiment de la Cooperativa Agrícola.

La documentació del segle X, ja des de l'any 995, cita amb diferent toponimia el lloc i el castell de Fals, utilitzant sempre la seva grafía en plural: Falcos, Falchs o Falcs, sent el seu domini detingut pels vescomtes de Cardona i documentat des de principi del segle XI. El primer feudatari conegut, Bonfill de Fals, surt esmentat per primer cop l'any 1021 en una donació deis vescomtes a Sant Vicenç de Cardona i en una segona vegada, el 1026, quan el vescomte Bermon el nomena marmessor citant-lo com a fidel seu.

No hi han noticies anteriors al segle XI de l'església de Sant Vicenç de Fals. Malgrat que ja existí en el lloc un primer edifici romànic, l'església que s'ha conservat fins els nostres dies és, pràcticament, de caràcter gòtic, renovada al segle XVII i ampliada el 1885. Malgrat les excavacions en el terra i les restauracions fetes a les parets en els darrers anys, no han aparegut vestigis del primer temple. L'edifici final que ens ha arribat, en conjunt força ben conservat, guarda alguns detalls escultòrics, com els que hi ha en les dues petites naus erigides a la capçalera del temple, amb diversos motius gòtics i bonic finestral. Es conserven dos portals, el primer de 1647 tapiat, i el nou, de 1656, els dos amb diverses peces escultòriques.

La primera notícia de Sant Vicenç de Fals és de l'any 1026 i correspon a la disposició testamentaria abans citada del vescomte Bremon, que li deixa una vinya. Com a parròquia, surt citada en un llistat de parròquies del bisbat de Vic, datat com anterior a l'any 1154.

El juliol de 1936 van calar foc al seu interior, fent caure la teulada i destruïnt tot el mobiliari antic i l'altar major, obra escultòrica de l'artista Joan Grau. En els anys 90, s'abandonà aquest antic edifici parroquial ja que s'acordà construïr-ne un de nou, al Raval, on hi perdura la parroquialitat i, poc a poc, es va engrandint el poble.

ELS GOIGS

Els goigs antics dedicats a Sant Vicenç en el bisbat de Vic fan referencia al martiri d'aquest diaca d'Osca, ordenat per Sant Valeri a Saragossa, que morí màrtir turmentat amb foc al damunt d'una graella: "Puix la palma us heu guanyada, entre els màrtirs del Senyor, feu que al cel tinguem estada, o,Vicenç, excels patró". Aquests nous goigs, editats suara el 2008, que substitueixen l'edició antiga, son una versió lliure sobre Fals del sacerdot poeta de Vacarisses, mossèn Sebastià Codina i Padrós, que ha musicat mossèn Pere Soldevila i Plans, en els quals sobresurten activitats en què a més de la vida del sant patró, s'esmenten les activitats del pessebre vivent i del teatre, que configuren la seva personalitat com a poble.

Francesc Villegas i Martínez

Més informació: Aproximació històrica i artística de l'església de
Sant Vicenç de Fals
(David Galí, Ainhoa Pancorbo)
PDF de 780KB

Festa de Sant Vicenç 2010

Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç
Festa de Sant Vicenç


Generalitat de Catalunya - Cultura           Ajuntament Fonollosa          Fonollosa terra de olors
Menu Pujar