site search by freefind


ACR - Associació Cultural i Recreativa de Fals
La fil-loxera al Bages

Dissabte dia 12 de setembre a les 10 de la nit

XERRADA COL-LOQUI amb el títol

"La fil-loxera al Bages"
a carrec de Francesc Comas Closas

Al acabar hi haurà un petit piscolabis.

Imprimir el programa

Introducció

Bona nit. En primer lloc vull dir-vos que estic molt content de tornar a venir a Fals gràcies a la invitació que m'ha fet l'Associació Cultural Recreativa per què fes una xerrada.

Quan em va trucar el Josep Codina a primers d'agost invitant-me a venir em va dir que parles del que volgués. Com que em va dir de fer la xerrada el setembre vaig pensar que estaria bé parlar una mica de la vinya al Bages per quatre motius fonamentals.

a) La vinya va arribar a les nostres terres portada pels fenicis i grecs i molt aviat el seu conreu es va escampar per les terres planes de Catalunya. Per als grecs i romans la vinya simbolitzava la bona vida i la fertilitat.

El Bages ha estat al llarg de la història una de les comarques vitícoles més importants del nostre país. Alguns historiadors afirmen que el nom de la comarca es una derivació de Bacus, deu del vi romà.

Al segle XVIII la vinya va assolir una extensió increïble i la comarca es va convertir en una de les principals zones de producció de vi que s'exportava cap a la muntanya i ponent.

Gràcies als beneficis del comerç de la vinya molts propietaris rurals de la comarca van obtenir grans beneficis que van invertir en noves activitats econòmiques com la industria tèxtil.

b) Estem a setembre i el setembre és el mes de la verema. Tot l'esforç i tota la dedicació se l'emportava la vinya i per això trobem molts refranys que ens recorden la feina d'aquest mes.

El setembre es veremador
i es fa el vi, el bo i el millor.

Setembre asolellat,
Bon vi assegurat.

Setembre molt humit.
Molt vi però aigualit.

Sant Mateu arribat (21 de setembre)
verema el savi i l'orat.

La portalada romànica de Ripoll del segle XII on hi ha esculpides les feines del camp al llarg de l'any ens representa el mes de setembre amb un parell de viticultors que fan la verema i també es veu una portadora.

Per tant la vinya i la verema ha format part de la vida quotidiana de moltes generacions de bagencs.

c) Com ha analitzat extensament i amb gran detall l'Ernest Molins una bona part de les cases de Fals deuen el seu origen al conreu de la vinya.

De les 108 cases que ha analitzat quinze masos són d'origen medieval i noranta tres cases foren aixecades durant l'expansió de la vinya. Per tant parlar de vinya aquí a Fals serveix per recordar un dels conreus més importants que ha tingut el poble i que forma part de la vida quotidiana de molts dels presents. La vinya, destartrar les parets de les botes, repassar el cup, la verema, abocar els cistell a les portadores, carregar-les al carro, trepitjar el raïm els homes perquè les dones trenquen el most i el vi surt dessaborit i insuls, separar el most de la brisa, etc. són accions que heu fet al llarg de la vostra vida Per això encara es celebra aquí a Fals el Sarau del most al mes d'octubre on es menja coca de recapta i raïm.

d) I finalment perquè avui la vinya es va recuperant a la nostra comarca. S'ha creat la denominació d'origen Pla de Bages i en el vostre municipi hi trobem els vins de Jaumendreu que varem tenir l'ocasió de beure el dia de la presentació del llibre de l'Ernest "Fals: les cases" a les Torres de Fals.

Per tots aquests motius vaig creure que podria ser interessant que parléssim una mica de la vinya i la fil·loxera.

El conreu de la vinya

A l'època medieval la propietat de la terra estava estructurada en tres grans nivells. A dalt de tot hi trobem els senyors feudals com els ducs de Cardona que tenien grans extensions de terra a Cardona, Súria i Fals; o els marquesos de Palmerola que eren els senyors de Callús; o a Navarcles i Sant Fruitós que depenien del monestir de Sant Benet o una boina part del Pla de Bages que depenia d'aquest monestir i de la basílica de la Seu de Manresa. Aquests nobles rebien els censos derivats del domini directe i el delme (una dècima part dels fruits de la collita). Els censos o pagament anual no eren massa importants però si el delme que era el seu ingrés més important.

Fins i tot en alguns caos el cens podia ser un vas d'aigua que calia anar a donar l'amo en una data concreta com a senyal de domini.

A sota tenim els pagesos dels masos que en tenien el domini útil per temps indefinit i podia fer de la terra allò que volgués, podia passar-la de pares a fills i plantar-hi el que volgués. El contracte entre senyor i pagès era favorable a aquest últim ja que el cens era fix i s'havia nata devaluant amb la inflació i podia dedicar la terra al que volgués. Aquesta situació es va mantenir durant molts anys.

Al segle XVIII la demanda de vi va augmentar des de les comarques del nord de Catalunya i de la costa i a més es va produir un gran creixement demogràfic. Els pagesos van aprofitar aquest fet per deixar una part de terra per un temps més o menys llarg a canvi de rebre una part de la collita. Els avantatges per al propietari eren grans: no havia de desemborsar gens de capital i assegurava que el peti pagès, que només tenia la seva força de treball, treballés al màxim. Com més producció per al petit pagués més també per al propietari. El contracte per treballar aquesta conreu havia de ser diferent dels altres contracte ja que als primers anys el rabassaire treballava la terra, plantava els ceps però no obtenia fruits fins al cap d'uns anys. Per això es va crear per la vinya un nou tipus de contracte jurídic, el contracte de rabassa morta.

En el contracte de rabassa morta el cens no era fix sinó que era una part dels fruïts, generalment una quarta part, si bé alguns propietaris cobraven una cinquena part o, en situacions de crisis una tercera part. També hi havia contractes a la zona de Fals que s'establien a la sisena part, l'amo deia cinc files per tu i una per mi o cinc portadores per tu i una per mi.

La durada del contracte entre propietari rabassaire no era indefinida sinó que es limitava a la vida de la vinya però a la pràctica era indefinida ja que es va generalitzar el sistema de "colgats i capficats" per refer la vinya. Aquest contracte havia de ser llarg perquè era un tipus de conreu que demanava una inversió de treball molt important. El rabassaire tenia el domini útil i se'l podia vendre quan volgués.

Aquests petits pagesos rabassaires van aconseguir una petita parcel·la als pobles, s'hi van construir una casa amb una tina i algunes bótes, van obtenir un hort gairebé en propietat i el gruix de les terres a rabassa mort dels masos del voltant del poble. Així van créixer la majoria dels pobles del Pla de Bages com Artés, Navarcles o Sant Fruitós o Fals.

Establiments de parcers per conrear la vinya foren Cal Tei, Cal Bardissa, Cal Cinto, Ca la Gardela, Cal Canonge, Cal Xamal, Cal Canyol, Cal Pinsà, Cal Cisteller o Cal Gaietano entre molts altres.

El que es va beneficiar més de l'expansió de la vinya va ser el pagès del mas ja que pagava una quantitat irrisòria al senyor que en tenia el domini directe i, en canvi, rebia una quantitat de cargues de vi importants dels rabassaires.

Si en algun moment els rabassaires s'haguessin convertit en propietaris s'hagués acabat la base d'ingrés dels masos.

A la majoria de pobles del Bages la vinya no només va ser el conreu més abundant sinó que podem parlar de monocultiu vitícola. Les petites parcel·les de cereals i horts servien per ajudar els pagesos a subsistir.

Els rabassaires, tot i l'accés a la terra dels masos, per mitjà d'aquest contracte, no tenien prou terres per viure. Amb l'aprofitament de l'hort i el conreu de cebes i altres llegums entremig de les vinyes no n'hi havia prou per subsistir. Cada família va buscar diferents estratègies com enviar algun membre de la família a jornal, que els cabalers marxessin de casa a buscar-se la vida i, , obtenir uns ingressos complementaris amb el treball tèxtil. La major part de dones i nens filaven llana, seda, lli i cànem per als paraires locals o per als manufacturers manresans.

A la primavera tenia lloc la tosa o tallar la llana de les ovelles. Un cop xollat el bestiar passava el paraire que rentava la llana i un cop neta la cardava i la deixava a punt per ser filada i teixida. A poc a poc els paraires - sobretot els que van aconseguir una posició econòmica millor - es van convertir en els distribuïdors de llana a les dones per filar-la, als teixidors per teixir-la, als tintorers i de comercialitzar-ne la producció.

En l'organització domèstica de la indústria d'aquell temps, el paraire va ser el promotor, el coordinador de les diferents feines manuals, el qual gràcies als seus cabals i al seu enginy controlava tot el procés de producció.

Un funcionari madrileny, Francisco de Zamora a finals del segle XVII escrivia que "Las mugeres y niños se aplican en algunas operaciones del campo, como escardar los trigos, pero esto dura poco, a lo que más se aplican es en el hilar lana, algodón y cáñamo, y los niños y viejo en sacar las miesses hace el algodon de pepita, y en cardar y texer algodón".

Tenim així una complementarietat econòmica de la majoria de les famílies bagenques: l'home treballa la vinya i la dona i els nens primer filen o teixeixen a casa i més endavant, al segle XIX, a una fàbrica del costat del Cardener o Llobregat.

Cada pagès petit, gran o mitjà es feia el vi pels seu compte. Els traginers compraven el vi als pagesos i el venien a les comarques que no en produïen - la Muntanya - o l'exportaven cap a la costa. La major part del vi anaven a la zona de muntanya.

El vi dolent era transformat en aiguardent mitjançant un procés de destil·lació. Malgrat la importació de l'aiguardent en les exportacions catalanes sembla que el Bages exportava una quantitat modesta en comparació a altres zones del país com el Penedès i el Camp de Tarragona.

Però sabem que feien aiguardent a grans masos com el Suanya, l'Oller o el mas Calvet de Sant Salvador. Aquest tenia, segons un inventari, una oficina d'aiguardent en una caseta prop de la font amb "una olla de aram ab sas trompas del mateix per fer ayguardent d'una carrega y dotze setzens poch més o menos. Dues axetes grans de coure, una en la predita olla y altre en una pica de pedra, que és sobre la olla. Tres bótas de fusta de rure las dues de onze càrregues cada una y la altra de quatre caegas y mitja encercoladas de ferro i dos barralons dolents"".

A finals del segle XVIII trobem olles de destil·lació en set pobles de la comarca. En una estadística de 1780 apareixen oficines d'aiguardent a Mura (2), Cardona (2), Santpedor (7), Sallent (5), Castellbell (3), Navarcles (1) i Manresa (14) que fan un total de trenta-quatre oficines d'aiguardent.

A primers del segle XIX un cens de 1819 anomena una colla de pobles en els quals hi havia fàbriques d'aiguardent. Com es pot veure el nombre d'oficines d'aiguardent va augmentar respecte al segle anterior. S'esmenten oficines a Manresa, Castellar, Castellfollit, Castellgalí, Castellnou, Sallent, Rajadell, Rocafort, Santa Cecília de Montserrat, Monistrol de Calders, Sant Fruitós de Bages, Sant Iscle i Santa Victòria de Bages, Navarcles, Santpedor, Callús, Sant Salvador de Guardiola, Castellbell i el Vilar, Sant Vicenç de Castellet i Talamanca.

Els amos volien que tots els rabassaires veremessin la mateixa època ja que si les parts arribaven a destemps la fermentació no era homogènia i el vi se'n ressentia. Per això van fixar dues clàusules en els contractes de rabassa morta: veremar a partir d'una data concreta - en alguns llocs era la mare de deu del Roser - i una altra demanar permís per començar a veremar.

La fil·loxera

A meitats del segle XIX es va produir un fet que va trasbalsar tot el conreu de la vinya: la fil·loxera.

L'insecte de la fil·loxera parasita en massa els ceps i provoca la mort de la planta parasitada. En els ceps americans l'insecte no els afecta en canvi en els europeus els ous de l'hivern donen lloc a un pugó que habita al damunt de les arrels petites i mata la planta. La fil·loxera, originària d'Amèrica del Nord va arribar accidentalment el 1863 a Anglaterra i el 1865 al continent i va matar les vinyes europees en poc temps.

Davant d'aquest fet el vi català va trobar un mercat ampli, que de sobte s'havia quedat sense producció. El preu del vi va començar a pujar i pujar i la gent va arrabassar terres amb altres conreus, va arrabassar marges i pendents dels vessants, es van fer feixes i bancals i va començar a plantar vinya per tot arreu. Tot el vesant del Coll-baix estava plantat de ceps.

El paisatge de la comarca era una gran vinya amb feixes i bancals de parets de pedra seca i barraques de vinya per a tot arreu. El creixement va ser espectacular perquè els preus eren espectaculars.

El mas Palomas d'Artes que tenia més del 80 % de la seva terra deixada a rabassaires va guanyar 100 duros anuals durant sis anys. A partir de 1883 els preus del vi van començar a baixar perquè a França les vinyes replantades amb ceps americans començaven a donar fruïts. La febre d'or de la vinya s'havia acabat.

D'una banda hi va haver diferents plagues de míldiu (la solució d'aquesta malaltia era sulfatar els ceps) que van provocar la disminució de collites i d'altra la fil·loxera s'anava escampant. En un primer moment es deia que l'insecte no passaria dels Pirineus ja que es moriria de fred o que no passaria el Ter.

Però el 1878 ja arribava a Prada del Conflent i malgrat els intents d'aturar la plaga per part de l'Institut Català de Sant Isidre el 1879 ja afectava a les vinyes de l'Empordà. El 1883 ja estava al Maresme i Vallès, el 1886 a Sant Andreu del Palomar i el 1887 al Penedès.

El 1891 la plaga s'havia escampat al Camp de Tarragona i Mallorca i el 1892 va afectar al Bages tot i que ja havia començat tres anys abans a Navas i d'aquí fins al 1900 es va acabar d'escampar per tota Catalunya.

Davant de la propagació de l'epidèmia es va decidir deixar morir els ceps vells i replantar amb peus americans. La tècnica consistia en plantar cep americà i, poc després de brotat, empeltar el peu amb ceps tradicionals del país.

Anem a veure diferents exemples de com va afectar la fil·loxera en alguns punts de la comarca. A Aguilar de Segarra es van arrencar grans superfícies de vinya i es van replantar cereals i oliveres (dos molins fariners a Aguilar i un d'oli a Rajadell); es van tancar cases com la Muntanya, cal Xesc o el mas Ricard.

Un home de Castellar va escriure: "Les cases que tenien jovent, els van enviar a treballar a les fàbriques tèxtils de la vora del riu. El diumenge a la tarda ja marxaven i passaven tota la setmana fora. Allà feien 12 hores diàries i cobraven jornals de 5 o 6 rals i en acabar la setmana tornaven amb 6 o 7 pessetes""

A Avinyó es van tancar un centenar de cases mentre que Balsareny on hi havia traginers que baixaven carregats de patates i blat de moro del Berguedà i se'n tornaven amunt amb les mules carregades de vi la vinya ocupava el 80 % de les terres cultivades. La fil·loxera va abocar molts pagesos a la ruïna i la fam però, per sort, la implantació de noves industries tèxtils va salvar la situació.

A Castellnou de Bages la fil·loxera va provocar l'emigració i l'abandonament de cases i terres com el llogaret del Putxot que va quedar totalment abandonat.

A Manresa es van fer processons per evitar l'expansió de la plaga mentre que a Santpedor l'ajuntament perdonava la contribució i a diferencia d'altres llocs de la comarca la fil·loxera no va representar la pèrdua de la vinya. Sense cap ajut oficial - tret de l'ajuntament - es va replantar amb ceps americans i al cap de pocs anys es va tornar a la producció d'abans.

I aquí a la zona de Fals i Fonollosa, com arreu, a finals del segle XIX havia disminuït l'extensió del cereal a favor de la vinya. El 1861 la vinya representava el 62,1 % de la terra conreada, seguia el cereal amb el 35 %, l'olivera i l'horta.

Al mas Serra van canviar 6 quarteres de sembrat a vinya i, malgrat els flagells de l'oídium i míldiu, es va anar replantant fins al 1890.

La malura va penetrar el 1894. En una acta del Ple Municipal del 7 de gener d'aquell any bes va autoritzar al secretari a viatjar a Terrassa per assistir a una reunió per demanar una rebaixa de les contribucions ja que "a causa de los estragos que ha causado en los viñedos la terrible plaga concocida con el nombre de filoxera vastatrix, los agricultores vense obligados a arrancar las cepas por completo, abandonando los terrenos destinados a la vid por estériles e improductivos, sin esperanza de poder ser substituido por otro sistema de cultivo"

La replantació amb peus americans es va fer i la superfície dedicada a la vinya al pla de Fals va arribar al capo d'uns anys al nivell anterior. Però com que la fil·loxera va matar els ceps els propietaris van considerar trencats els contractes i en van fer de nou basats en l'arrendament de les terres amb una durada limitada de 60 anys.

Tot i el canvi la fil·loxera va afectar d'una manera especial als petits pagesos que van veure's obligats a emigrar i el paisatge agrícola va evolucionar cap al monopoli dels cereals i cap a l'augment de l'olivera per aprofitar pendents i marges que abans havien ocupat feixes de vinya o bé bosc de pi blanc.

Conseqüències

La crisi de la fil·loxera va deixar tocat el sector de la vinya bagenca, els preus del vi eren baixos, calia fer inversions noves i molts rabassaires havien quedat arruïnats. A més els propietaris del mas van recuperar la terra i els rabassaires en van quedar desposseïts ja que el contracte s'havia trencat per la mort dels ceps i van haver d'acceptar la terra en unes noves condicions, en les qual els drets que donava la rabassa morta havien desaparegut.

Aquest fet va provocar la ruïna dels molts rabassaires que no els va quedar cap més remei que proletaritzar-se i anar-se'n als nuclis industrials del costat del Cardener i Llobregat a treballar a les fàbriques tèxtils.

La majoria dels pobles dels altiplans bagencs van perdre població perquè la gent va emigrar. Al terme d'Aguilar la població va disminuir un 19 % entre el 1860 i el 1900. En el mateix període de temps Castellfollit va passar de tenir uns mil habitants a set-cents vuitanta; Fonollosa va disminuir un 30 % la seva població, Rajadell un 47 % i Sant Mateu de Bages un 60 %.

En altres llocs la resposta a la crisi va ser crear un sindicat i buscar la cooperació entre els productors. Així van sorgir el Sindicat Agrícola d'Artés (1908), o el Sindicat de Santpedor o el celler de Salelles entre altres.

Però la crisi de la fil·loxera marca la pèrdua constant de valor de les propietats rurals i dels productes agraris.

El món rural quedava sobrepassat pel món industrial i això va alterar l'esquema de valors que havia funcionat tradicionalment.

Començava una nova societat, la urbana, que s'ha consolidat al llarg del segle XX però aquesta ja és una altra història.

FRANCESC COMAS CLOSAS
27 d'agost de 2009

2009-09-11-2-01 fil-loxera al Bages
2009-09-11-2-02 fil-loxera al Bages
2009-09-11-2-03 fil-loxera al Bages
2009-09-11-2-04 fil-loxera al Bages
2009-09-11-2-05 fil-loxera al Bages
2009-09-11-2-06 fil-loxera al Bages
2009-09-11-2-07 fil-loxera al Bages
2009-09-11-2-08 fil-loxera al Bages
2009-09-11-2-09 fil-loxera al Bages
2009-09-11-2-10 fil-loxera al Bages
2009-09-11-2-11 fil-loxera al Bages
2009-09-11-2-12 fil-loxera al Bages
2009-09-11-2-13 fil-loxera al Bages
2009-09-11-2-14 fil-loxera al Bages
2009-09-11-2-15 fil-loxera al Bages
2009-09-11-2-16 fil-loxera al Bages
2009-09-11-2-17 fil-loxera al Bages
2009-09-11-2-18 fil-loxera al Bages
2009-09-11-2-19 fil-loxera al Bages
2009-09-11-2-20 fil-loxera al Bages
2009-09-11-2-21 fil-loxera al Bages
2009-09-11-2-22 fil-loxera al Bages
2009-09-11-2-23 fil-loxera al Bages
2009-09-11-2-24 fil-loxera al Bages
2009-09-11-2-25 fil-loxera al Bages



Inici
Activitats       Ajuda navegació       Anbaso       Caramelles       Casal Gent Gran       Falchs       Fals occitá      
Festa Major       Fotografia       Informació       Memòria       Pessebre       Petanca       Qui som       Teatre      

Creative Commons License
El temps a Fals
El temps a Fals
Politica de privacitat Contactar Avis legal Alta de soci Enllaços i cercadors
Enllaços i cercadors
Valid HTML 4.0 Transitional
Menu Ajuntament de Fonollosa
Ajuntament de Fonollosa
Consorci de Promoció Turística del Cardener
Consorci de Promoció Turística del Cardener
Federació d'Ateneus de Catalunya
Federació d'Ateneus de Catalunya
Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya
Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya
Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya
Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya
Federació Catalana de Fotografia
Federació Catalana de Fotografia
Pujar